Sé que pot sonar un poc fred el concepte de "gestió de fills", sembla com si els haguéssim aficat al sac de les tasques i funcions laborals, o com a fruit d'una professionalització de les tasques parentals, però el que està clar i que m'agrada del que transmet en Carles Capdevila en aquesta conferència és l'acceptació en clau d'humor del canvi, de la realitat de la paternitat/maternitat. espero que ho disfruteu. Salut i bon cap de setmana!!!
Saps....? Saps que pots canviar el que vulguis de la teva vida? Saps que pots aprendre les eines necessàries per fer-ho? Saps que tots els problemes ténen sol.lució? Saps qué vols a la vida? Totes aquestes preguntes ténen una resposta el SAPS!! Aquí trobaràs algú implicat en ajudar-te a assolir els teus reptes, a afrontar les situacions complicades que sovint planteja la vida en els seus trams més enrevessats, o senzillament a millorar els aspectes que vulguis millorar.
sábado, 26 de septiembre de 2015
viernes, 25 de septiembre de 2015
Psicología i infertilitat (1)
Avui ens aproparem una mica a un fet cada día més comú en la nostra societat com és la "infertilitat" per tal de veure quines aportacions podem fer des de la psicologia per ajudar a les parelles infèrtils.
La reproducció humana passa per moments de molts de canvis, tant amb la necessitat real de procreació que actualment ja no está lligada a la supervivència com a espècie, com en les pressions socials, la valoració social del fet de "ser pares", i un clar retràs en l'edat de procrear deguda també a la necessària estabilidad mínima per assegurar un poc el futur a la prole, s'estodia fins més tard, no es tenen feines ben remunerades fins més endavant (si hi ha sort de tenir feina...) i els joves s'independitzen dels seus pares molt més tard que abans. Tot plegat fa que sovint s'afronti la maternitat/paternitat amb edats més avançades, gairebé en la part final del cicle procreador humà, influint directament en la qualitat de l'esperma en l'home i capacitat d'ovulació de la dona.
La majoria dels estudis al respecte d'aquest tema es duen a terme amb parelles que ja han acudit a demanar ajuda a centres de reproducció humana, fet que suposa un biaix important. També hi han parelles que mai arribaran a saber que son infèrtils i en d'altres parelles aquest fet s'oculta degut al valor social que encara conserva el fet de la paternitat/maternitat.
Es tracta si més no d'una problemàtica un tant especial, ja que s'enten la infertilitat com la incapacitat de concebir després d'un any de mantenir relacions sexuals regulars no protegides (WHO,1993), així doncs les persones que presenten aquesta problemàtica, no pateixen cap tipus de repercusió física negativa, no tenen símpotmes, ni mal, ni impediments físics, ni corren el risc de patologíes derivades, és a dir, només s'evidencia quan davant reiterats intents no s'assoleix l'ansiat embaràs. Diguem que no están malalts!
Arribats al punt de la demanda d'ajuda per a la reproducció, és quan les diferents proves diagnòstiques indicaran o descartaran l'existència de patología biológica i serà el moment en que depenent de com cada pacient interpreti, valori i afronti aquesta situació ens trobarem davant d'un fet insignificant, important o davant un veritable problema personal i sovint de parella.
El factor clau que ho determinarà serà "el desig de tenir un fill biològic". Aquesta variable és la que modularà les conseqüències del descobriment de la infertilitat, provocant en la majoria de casos una gran frustació de l'aspiració de procrear, tant a nivell personal com de parella.
Aquesta frustació enfront a una fita vital com pot ser tenir un fill, té un factor de sorpresa, inesperat i que romp amb la creença de que "la procreació és un procés voluntari" que s'assoleix amb la pràctica desprotegida de relacions sexuals, fet que s'encarrega la societat de fomentar amb totes les campanyes enfocades a evitar la concepció indesitjada, partint de la base de que si no hi posaam mesures ens quedarem embarassats/es. Ésa dir, la capacitat de procrear es presuposa tant en les parelles que volen tenir fills de joves com en les que ho veuen com la culminació d'un procés vital, d'un pla de vida.
En primer lloc les parelles hauran de fer front al desconcert inicial, assimilar el que està passant i obligatòriament entraran ene l procés de replantejament del pla de vida i en la pressa de decisions importants sobre aquest pla de vida: seguir-ho intentant pels seus medis, solicitar ajuda per a la reproducció asistida, adoptar, acollir, etc... Això provoca una veritable crisis a l'entorn de la persona, la familia i sobretot la parella. I tot i no té perque converstir-se en una crisi vital greu, sovint ens trobam amb que acaba generant una crisis vital crònica mantinguda per la continua frustació del desig de ser pares/mares.
Els alts valors associats a la procreació, fan que el fet de tenir fills serveixi a la societat en que vivim com a indicador de la virilitat/feminitat de la persona, així doncs el no poder-ho assolir sense ajuda externa sovint es viu com un qüestionament d'aquesta virilitat/feminitat. fet que pot arribar a modificar el concepte que es té d'un mateix: baixant l'autoestima i generant sentiments d'inferioritat, baixa confiança en un mateix i baix amor propi, pobre autoimatge, valoració d'un mateix com a incomplet o amb defectes, com a poc atractius i dignes de consideració dels altres, arribant a qüestionar la seva capacitat de desenvolupar-se com a pares i de mantenir una relació de parella.
En les societats en que la demanda de paternitat/maternitat és alta degut a necessitats socials, econòmiques i religioses, el fet de no tenir descendència condueix directament a conseqüències psicològiques molt negatives.
La visió d'aquesta problemàtica però està canviant ja que la visió oficial del problema psicològic de la infertilitat com a generadora d'una crisi vital important que generarà alteracions psicológiques significatives està perdent força. De fet les investigacions actuals están definitivament a favor de despatologitzar la infertilitat tot i que sempre quedarà un subgrup de parelles en les quals serà necessària l'ajuda psicològica
Així doncs es posa de manifest la necessitat d'actuació dels psicòlegs en aquest camp d'atenció a parelles amb problemes d'infertilitat, i els objectius preferents d'intervenció serien:
1.- Reestructuració dels valors de la paternitat biològica, de l'autoconcepte i les conseqüències del procés d'autoevaluació.
2.- Intervenció pel maneig i la prevenció de l'ansietat, els comportament depresius i la culpabilització, normalització de la sexualitat i l'aïllament social.
3.-Reforç de la relació de parella, comunicació directa, pressa de decisions, recolçament emocional i relació sexual.
4.-Preparació per a les intervencions mèdiques a les que es faci front i les seves conseqüències per tal de tenir una relació asertiva amb els professionals de la salud reproductiva.
Un fet important a destacar és que dins dels objectius de la intervenció psicològica no es considera la "satisfacció del desig de tenir un fill/a" ja que entre les nostres tècniques no comptem amb cap instrument ni estratègia que pugui provocar diretament un augment de la probabilitat de concebir i fins el moment no hi ha proves científiques que demostrin que l'ansietat sigui determinant pel resultat de la intervenció reproductiva ni que els programes d'intervenció psicològica aconsegueixin augmentar significativament les tases de concepció.
Està clar que podem ajudar a gestionar aquest procés i a preparar el terreny psicològic per a qualsevol resultat possible, pero no podem anar massa més enllà.
miércoles, 12 de agosto de 2015
No hace falta un Certificado para ser una empresa efr (Empresa familiarmente responsable)
Hoy
quiero recoger una breve reflexión sobre uno de los que eran mis ámbitos de
trabajo hace unos dos años, todo a raíz de observar como una pequeña empresa
familiar, sin necesidad ni certificaciones oficiales, aplica en su filosofía
desde su nacimiento mucho antes de la moda de la "titulitis"
empresarial, el sentido común y cumple con él los criterios que exige por
ejemplo la certificación en efr. Estoy hablando de una tienda en Palma,
"Recursos Naturals" una herbodietética que puede hacer gala cada día más de ser una "Empresa
familiarmente responsable" y con la que tengo el placer y el orgullo de
colaborar. En este link podréis ver su comunicado, no tiene desperdicio y esa es la actitud que mueve montañas!
«Debemos ser la expresión del cambio que deseamos ver en el mundo» ...
Posted by Recursos del Medio Natural on Martes, 11 de agosto de 2015
Su última mejora,
una reorganización de horarios, llevada a cabo desde la comunicación directa
con los empleados, estableciendo juntos la mejor manera de llevarlo a cabo, los
objetivos, las ganas, los detalles,... Sí, estoy refiriéndome a una pyme, no a
una gran corporación a la que los títulos colgados de sus majestuosas paredes
les hacen más grandes, no, estoy hablando de una empresa familiar, cálida,
acogedora y preocupada desde siempre por el bienestar tanto de empleados como
de clientes, con flexibilidad ante imprevistos o previstos, con actitud de
mejora contínua, con ganas de seguir aprendiendo siempre y con voluntad de ser
mejores terapeutas, mejor empresa, mejor sociedad, en definitiva de
seguir siendo personas "humanas", de no dejar que la corriente te
lleve donde a casi todos, a priorizar la mejora de las cuentas de
beneficios a costa de la espalda de tus empleados y es que mejorar las
condiciones de empleados revierte directamente en una mejora empresarial que
llega de igual manera a la cuenta final de beneficios.
Y es que
últimamente no paro de recibir casos en los que la crisis es la excusa ideal
para aplicar medidas dignas de la era medieval, para retroceder años atrás en
aras de conseguir reflotar la empresa pero siempre a costa de
"explotar" a tus "recursos humanos", una etiqueta que nunca
me ha gustado ya que asimila a las personas a las máquinas, y eso que he
trabajado muchos años en un departamento de recursos humanos, quizás ese sea
uno de los motivos por los que decidiera tomar el vuelo...
Pero me
gustaría profundizar un poco en que se entiende por Empresa familiarmente
responsable, (texto tomado y adaptado de la Prof. Nuria
Chinchilla Albiol, Directora del Centro internacional Trabajo y Familia ESE
Business School). Así pues EFR es un
movimiento internacional que, formando parte de la RSE (Responsabilidad
Social Empresarial), se ocupa de avanzar y dar respuestas en materia de
responsabilidad y respeto a la conciliación de la vida familiar y laboral, al
apoyo en la igualdad de oportunidades y a la inclusión de los más
desfavorecidos, tomando como base la legislación vigente y vinculante y la
negociación colectiva, de forma que las empresas efr realizan una
autorregulación voluntaria en la materia. EFR responde a una nueva cultura
sociolaboral y empresarial basada en la flexibilidad, el respeto y el
compromiso mutuos.
Según una
encuesta realizada por el Families and Work Institute, un gran número de
personas cambiaría algunas compensaciones y beneficios por flexibilidad para
poder reconciliar la vida laboral, familiar y personal. La familia del empleado
empieza a ser importante, pasando a convertirse en un nuevo stakeholder de la
empresa. Las empresas no son las únicas responsables de la vida familiar de las
personas, son complementarias de otras muchas medidas tomadas por distintos agentes
sociales, entre ellos el Estado y las Administraciones públicas, pero sí pueden
contribuir de manera significativa a mejorarla.
Tres son las
áreas que influyen en la vida de una persona y que son influidas por ella:
familia, empresa y sociedad, los tres vértices de un triángulo en constante
evolución que pivota sobre la vida de familia. Familia y trabajo son dos
ámbitos de desarrollo humano y profesional y es importante darse cuenta de que
el trabajo es instrumental para la familia y para la persona y no al revés. En
este triángulo de familia, empresa y sociedad la persona está en medio y va
conformándose cada vez como más madura o más inmadura, dependiendo de las
decisiones que se tomen y lo que se esté viviendo. Para humanizar la sociedad y
construir esa riqueza necesaria de capital económico, humano y social, se
necesitan familias, y empresas que sean familiarmente responsables para tener
sociedades fuertes. 3 La realidad es que la jornada laboral está organizada
como si las personas que trabajan en la empresa no tuvieran otras actividades
que hacer en su vida. Hay muchas organizaciones que ignoran la vida privada de
sus empleados y muchas veces, los padres de familia tienen que hacer un
esfuerzo extraordinario para poder llegar a todo, tanto en la vida laboral como
en la familiar.
Durante mucho
tiempo se ha pensado que la maternidad es un coste y se ve como un problema
para las compañías cuando en realidad tenemos nueve meses para pensar cómo
planificar los cuatro meses de baja por maternidad. En cambio el estrés sí que
está haciendo que las empresas tengan realmente bajas inesperadas y mucho más
largas, porque somatiza en enfermedades. De hecho, hay más bajas por estrés que
por maternidad. El estrés es una enfermedad, la maternidad es un
enriquecimiento de la persona porque el que ejerce como padre y como madre está
desarrollando competencias y habilidades que después llegan a la empresa y le
añaden valor.
Si hacemos
memoria del pasado, todavía podemos recordar que hace cincuenta años no
existían políticas que protegieran activamente el medio ambiente. Había una
falta de conciencia en las empresas de estar destruyendo y dañando el planeta
Tierra. Nos llevó tiempo entender y aprender los múltiples efectos perversos
que llegan por no proteger el medio ambiente. Ahora sabemos que tenemos la
necesidad de preservar los recursos naturales en el planeta para nuestro uso y
para el uso de las futuras generaciones, y las empresas que contaminan el aire
o los ríos tienen que pagar sanciones. Con ellas pueden ponerse en marcha
piscifactorías que repueblen los ríos. Hoy en día, sin embargo, muchas empresas
siguen sin ser conscientes de que están destruyendo la ecología humana,
contaminando su propia organización y la sociedad con prácticas que la dañan y
deshumanizan, ya que no permiten que los empleados satisfagan su
responsabilidad como cónyugues o padres, con lo cual se debilitan las familias,
la única “humanofactoría” forjadora de capital humano y social.
Espero haber aportado algo de luz sobre el
tema, y si alguién se siente motivado a luchar por esa causa, tan solo tiene
que entrar en contacto con la Fundación Más Familia http://www.masfamilia.org/ es la responsable de
impulsar esta iniciativa que lleva ya años de aplicación y en la que están
acreditadas como certificadoras ya muchas empresas como por ejemplo AENOR.
Hagamos entre todos del trabajo y de la
sociedad factores que sumen, o multipliquen, pero que no resten ni dividan!!!
miércoles, 17 de junio de 2015
El SAPS, reconegut com a Web d'Interés Psicològic
L'associació Mentes Abiertas després de revisar el blog del SAPS, ha cregut que es complien els criteris per asignar-li el calificatiu de Web d'Interés Psicològic.
Aquests criteris són els següents:
CRITERIOS DE CALIDAD
Código Deontológico. Los profesionales se adscriben a un Código Deontológico que determina los pormenores a la hora de ejercer la profesión.
Profesional Acreditado y Colegiado. Para certificar su web como merecedora del certificado de interés psicológico debe de aparecer algún/una profesional acreditado/a junto con su número de colegiación.
Confidencialidad. El/los responsable/s de de la web se comprometen a mantener el derecho a la intimidad de los pacientes y el secreto profesional, así como la política de la L.O.P.D.
Originalidad de contenidos. Para ofrecer un nivel de calidad aceptable, se demanda que haya un porcentaje de los contenidos que sea original para hacer la web interesante a los usuarios
Publicidad o patrocinio presentados de forma clara. En caso de que la página web contenga espacios publicitarios, éstos deberán presentarse de forma especialmente visible para no confundir a los usuarios.
Sección de contacto identificada y accesible. Debido a la especial sensibilidad de los contenidos , proponemos que en todo momento esté presente una sección o datos de contacto para que la persona pueda consultar sus dudas con el profesional si surgieren.
Sometidas a revisión periódica. Los avances en investigación hacen que la información de una web de salud mental no pueda quedarse estática.
Política de privacidad con respecto al alta de usuarios. Consideramos obligatorio informar a los usuarios de la política de privacidad.
Una vegada més molt content de veure com amb petites passes anem fent avançar allò que era un somni i ara és una realitat. Seguim somiant, segjuim amb il.usió i mooooltes ganes de fer bona feina!!
Moltes g`racies a l'Associació Mentes Abiertas per la seva feina!!
lunes, 18 de mayo de 2015
El SAPS Evoluciona...
Idò sí, el que va néixer fa ja 3 anys com un
senzill blog on anar arreplegant informació interessant al voltant de la
psicologia i com a acompanyament al meu procés de canvi professional per passar
de la prevenció de riscos laborals a la psicologia, fa una passa endavant i a
més de la consulta que molts de voltros ja coneixéu, ara ens podreu trobar
també a la tenda d'herbodietètica "Recursos Naturals".
Idò la resposta és ben senzilla i neix del concepte de Salud de la O.M.S. (Organització Mundial de la Salut): "La salud es un estado de completo bienestar físico, mental y social y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades."
Així doncs, sovint en psicologia ens trobam amb patologíes que precisen de l'ajuda mèdica i generalment acabam tirant de la mà de psiquiàtres per prescriure medicació, una medicació que no està exenta de riscos i efectes secundaris. Doncs bé, sense descartar aquesta vía que en determinats casos es fa del tot necessària per aconseguir restablir un mínim d'equilibri de salut, en el SAPS treballam també amb la línea que cada vegada va agafant més força i que en països del nord d'Europa ja és co-oficial al sistema de salud, la medicina natural o alopàtica, importanda d'Orient i amb bons resultats, sempre tenint en compte que l'estat de salut ve molt determinat per allò que mengem i així mateix per allà que feim i des del punt de vista psicològic per allò que pensam. Podem recordar aquí el concepte de salud mental de Merriam-Webster: "el estado del bienestar emocional y psicológico en el cual un individuo pueda utilizar sus capacidades cognitivas y emocionales, funcionar en sociedad y resolver las demandas ordinarias de la vida diaria".
Així doncs, en breu els clients de Recursos Naturals, comptaran amb el nostre recolçament a nivell psicològic per a fer front a les dificultats que es puguin anar trobant alhora de restablir el seu estat de salut, alhora de millorar-lo o simplement per tal d'ajudar-los a assolir els reptes que es proposin a la vida, ja sigui a nivell esportiu, o canviar un hàbit o reforçar-ne un d'existent, millorar l'adherència als tractaments o simplement aprendre a veure el costat positiiu de la vida i superar les dificultats de forma ràpida i adaptativa.
A continuació vos deixo les seves dades de contacte així com el link a la seva web on podreu ampliar la informació. Vos convido a visitar-los ja que qui no coneix aquest món, es perd l'oportunitat de fer un ús diferent del que ens dóna la natura.
Per a qualsevol informació adicional no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres on sempre, estarem encantats d'atendrer-vos!!
Mos hi veim!!! Salud!!
I recordau......
Recursos Naturals
C/ Emilio Serrano nº4
frente parque Son Oliva
Tel: 971 76 15 50 Tel
móvil: (34) 658 87 28 93
botiga@recursosnaturals.com
sábado, 9 de mayo de 2015
Intel·ligència emocional a la infància
Avui vos convido a reflexionar sobre un tema que sovint preocupa a les mares i pares d'infants petits, que veuen com els seus "angelets" que fins fa poc tenien molt acotades les influències externes (amiguets, desconeguts, etc ...), començen el procés de socialització, amb una més o menys brusca inmersió en la societat, escoleta, activitats extraescolars, nous mestres, nous entorns, nous amics, ... i veuen com van nutrint-se de les noves influències i canviant o re-creant el seu caràcter, les seves reacccions, el seu comportament i les seves actituds envers el món.
Sovint, per referir-se a aquest fet he sentit l'expresió (emprada en tò sarcàrstic) de "els perverteixen", intentant referir-se al procés de canvi en "negatiu" que poden observar en els seus infants arrel de la interacció amb altres que han rebut una altra educació, ni millor ni pitjor, (no entrarem a jutjar) senzillament diferent...
I llavors doncs hi entra en joc la reflexió a la que vos convido. L'he trobada molt ben expresada en el següent blog que vos descobreixo en el link a continuació.
Especialment rellevant de l'article és la següent sentència molt encertada i sovint malinterpretada tant pels pares com per la comunitat educativa:
Cal estar a l'agüait tant des de l'òptica familiar com de l'educativa, saber distingir els indicatius de susceptibilitat dels difernts infants i adequar les actuacions en tots els àmbits per ajudar en la mesura del possible als nins a entrendre el que viuen, a interpretar-ho de la millor manera per salvaguardar la seva autoestima, la seva dignitat, la seva forma de ser i entendre el món i de "menjar-se la vida, la seva vida". I és que ningú ñes millor un que l'altre, en la diversitat hi ha el potencial d'una societat per tirar endavant i ser més "feliços" junts a cada pas". Un bon equip no està format tan sols per les millors estrelles individuals, sinó per petites habilitats individuals que quan es junten "sumen" i donen raó a un dels principis de la Gestalt, "El tot és més que la suma de les parts".
Un dia, parlant amb una mestra, ens va dir, "quan et peguen, pegar no és pegar, és defensar-se". La qüestió aquí és, si no es defensa el nin/a qui ho farà? Hi seràn sempre els pares per treurer-li les castanyes del foc?? Llavors conceptes com asertivitat, autoestima, un bon autoconcepte, habilitats comunicatives, autocontrol i un bon estil atribucional entre d'altres seràn eines claus per entrendre el món que ens envolta i les sovint incompreses reaccions i conductes d'aquells que consideram els nostres amics, veïns, coneguts, companys, etc...
Salud!!!!
martes, 17 de marzo de 2015
Repensant el present: vida / feina, feina / vida
Avui vos vull parlar un poc de la feina... i de la vida. Sovint a consulta em trobo amb moltes problemàtiques laborals, que donen molts de motius per fer una aturada en el nostre camí laboral i repensar una mica tot. El que escric ara no preten ser un article d'opinó, sin més no, tan sols voldria sembrar en vosaltres la llavors de la curiositat i de la reflexió sobre un dels temes que avui en dia provoca més transtorns a la societat actual, la feina.
Us deixo un seguit de videos ordenats estratègicament, per a qui tengui temps i ganes de repensar una mica sobre la societat actual, sobre la importància del fer feina, i la de fer feina en allò que t'agradi, repensar sobre l'evolució del concepte feina, i de la pràctica de la feina, repensar com serà la feina dels futurs treballadors ens pot ajudar a repensar com hauria de ser el model educatiu, però de primeres una cosa està clara, "flexible" ja que el més important hauria de ser donar cabuda a tota al variabilitat humana, i no ser exclusiu, aquí queden eliminats de cop els processos de selecció de personal i tot el que comporten. No vull desprestigiar la feina de ningú, però les vocacions hi són per algún motiu. Qui es va aturar a pensar quan li sorgí la seva primera feina, que pasaría si la fes durant tota la seva vida?? Avui en dia, no es pot triar la feina, no hia feina, hi ha atur, sí, és cert, però no ens podem quedar asseguts mirant com passa la vida esperant que els nostres governants ens crein un lloc de feina, això seria donar-lis el locus de control a ells, tenim una vida per ser viscuda, o sobreviscuda,... cal seguir el nostre cor, ser creatius, saber en quin món ens movem, com canvia aquest món, reconéixer les senyals, interpretar bé els inputs i esforçar-mos per ser millors cada dia, i amb això no vull dir més formats, més "educats", sinó més autèntics, més nosaltres mateixos, més feliços, donant la importància relativa a cada cosa, i també als diners i a totes les estructures herdades del passat, d'un passat que no és més que això, alguna cosa que va ser, però ara ja no és....
Salud!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)