Avui vos convido a reflexionar sobre un tema que sovint preocupa a les mares i pares d'infants petits, que veuen com els seus "angelets" que fins fa poc tenien molt acotades les influències externes (amiguets, desconeguts, etc ...), començen el procés de socialització, amb una més o menys brusca inmersió en la societat, escoleta, activitats extraescolars, nous mestres, nous entorns, nous amics, ... i veuen com van nutrint-se de les noves influències i canviant o re-creant el seu caràcter, les seves reacccions, el seu comportament i les seves actituds envers el món.
Sovint, per referir-se a aquest fet he sentit l'expresió (emprada en tò sarcàrstic) de "els perverteixen", intentant referir-se al procés de canvi en "negatiu" que poden observar en els seus infants arrel de la interacció amb altres que han rebut una altra educació, ni millor ni pitjor, (no entrarem a jutjar) senzillament diferent...
I llavors doncs hi entra en joc la reflexió a la que vos convido. L'he trobada molt ben expresada en el següent blog que vos descobreixo en el link a continuació.
Especialment rellevant de l'article és la següent sentència molt encertada i sovint malinterpretada tant pels pares com per la comunitat educativa:
Cal estar a l'agüait tant des de l'òptica familiar com de l'educativa, saber distingir els indicatius de susceptibilitat dels difernts infants i adequar les actuacions en tots els àmbits per ajudar en la mesura del possible als nins a entrendre el que viuen, a interpretar-ho de la millor manera per salvaguardar la seva autoestima, la seva dignitat, la seva forma de ser i entendre el món i de "menjar-se la vida, la seva vida". I és que ningú ñes millor un que l'altre, en la diversitat hi ha el potencial d'una societat per tirar endavant i ser més "feliços" junts a cada pas". Un bon equip no està format tan sols per les millors estrelles individuals, sinó per petites habilitats individuals que quan es junten "sumen" i donen raó a un dels principis de la Gestalt, "El tot és més que la suma de les parts".
Un dia, parlant amb una mestra, ens va dir, "quan et peguen, pegar no és pegar, és defensar-se". La qüestió aquí és, si no es defensa el nin/a qui ho farà? Hi seràn sempre els pares per treurer-li les castanyes del foc?? Llavors conceptes com asertivitat, autoestima, un bon autoconcepte, habilitats comunicatives, autocontrol i un bon estil atribucional entre d'altres seràn eines claus per entrendre el món que ens envolta i les sovint incompreses reaccions i conductes d'aquells que consideram els nostres amics, veïns, coneguts, companys, etc...
Salud!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario