Després de tant de temps sense fer cap entrada, avui em vull centrar en una de les àrees que per a mi és més agradable de la psicologia, potser més allunyada de greus trastorns o psicopatologies i que es dur a terme en un entorn a priori saludable, m'estic referint a la psicologia de l'esport. Avui en dia ja ningú qüestiona el paper tan important que tenen els processos psicològics dins l'entorn esportiu, lògicament hi haurà esports en els que serà més determinant que en altres segons siguin aquests individuals o col.lectius i en funció de les habilitats psicomotrius que s'hi vegin implicades.
Com deia Weinberg & Gould (2010), la psicologia de l'esport tracta l'estudi científic de les persones i les seves conductes en el context de l'esport i les activitats físiques, en un intent de comprendre i ajudar als esportistes de tots els nivells a assolir el màxim rendiment, satisfacció personal i desenvolupament a través de la seva participació.
Els aspectes psicològics són de vital importància en els esports, però l'exemple clau d'questa afirmació és sens dubte el tennis. Com la resta d'esports, la tècnica d'execució, la tàctica ja sigui a nivell individual o en dobles, la preparació física, són molt importants, però no menys que els components psicològics, jo diria que per igual, ja que un jugador ben entrenat, amb un bon nivell de preparació física, sense lesions i que hagi estudiat bé al rival i sàpiga com jugar-li, si no té una bona preparació psicològica per treure el partit endavant, si té una mala actitud o bé una falta de capacitat de concentració, difícilment podrà treure'n profit de totes les hores dedicades i de tots els esforços invertits.
Segons Recio (1996), un jugador de tennis pren al llarg d'un partit al voltant de 1000 decisions i totes en un interval de temps molt curt, s'ha d'activar i desactivar contínuament, no perdre l'atenció i la concentració en el joc i intentar descansar durant els descansos, i així durant hores. Es tracta d'una contínua revisió de les expectatives, com una espècie de lluita de poder, una espècie "d'escacs esportius" on tenen força importància la gestió de les expectatives, dels errors, del context, de les pròpies sensacions, de l'autocontrol i l'autoconfiança i sobretot de les autoverbalitzacions, ja que en el tennis, jugues contra un rival, sí, però també contra tu mateix, contra la teva pròpia execució dels cops, contra les teves pròpies decisions i autogestionan-te el feedback del teu joc i del teu cos, així oncs el tennis és un clar exemple d'un esport en que no podem "desconnectar" el canal cognitiui, sinó més bé tot el contrari, cal concentrar tots els nostres recursos cognitius en aquella tasca, duent a terme una espècie de "mindfullnes" durant l'execució física d'aquest esport, de cada moviment i en cada gest i decisió presa.
I és que tal com deia Loher (un dels més famosos psicòlegs dins el món tennístic), durant un partit de tennis, realment estam en joc entre un 10 i un 20% del temps total, i això depenent de la superfície de joc, així doncs els pensaments mentres no s'està jugant tenen un paper clau en l'execució motriu.
Recio, G.P. (1996). Aplicaciones de la psicología al tenis de alto nivel. Apuntes: Educación física y deportes, (44), 136-142.
Weinberg, R.S., & Gould, D.(2010). Fundamentos de psicología del Deporte y del ejercicio Físico. Ed. Médica Panamericana.
Els aspectes psicològics són de vital importància en els esports, però l'exemple clau d'questa afirmació és sens dubte el tennis. Com la resta d'esports, la tècnica d'execució, la tàctica ja sigui a nivell individual o en dobles, la preparació física, són molt importants, però no menys que els components psicològics, jo diria que per igual, ja que un jugador ben entrenat, amb un bon nivell de preparació física, sense lesions i que hagi estudiat bé al rival i sàpiga com jugar-li, si no té una bona preparació psicològica per treure el partit endavant, si té una mala actitud o bé una falta de capacitat de concentració, difícilment podrà treure'n profit de totes les hores dedicades i de tots els esforços invertits.
Segons Recio (1996), un jugador de tennis pren al llarg d'un partit al voltant de 1000 decisions i totes en un interval de temps molt curt, s'ha d'activar i desactivar contínuament, no perdre l'atenció i la concentració en el joc i intentar descansar durant els descansos, i així durant hores. Es tracta d'una contínua revisió de les expectatives, com una espècie de lluita de poder, una espècie "d'escacs esportius" on tenen força importància la gestió de les expectatives, dels errors, del context, de les pròpies sensacions, de l'autocontrol i l'autoconfiança i sobretot de les autoverbalitzacions, ja que en el tennis, jugues contra un rival, sí, però també contra tu mateix, contra la teva pròpia execució dels cops, contra les teves pròpies decisions i autogestionan-te el feedback del teu joc i del teu cos, així oncs el tennis és un clar exemple d'un esport en que no podem "desconnectar" el canal cognitiui, sinó més bé tot el contrari, cal concentrar tots els nostres recursos cognitius en aquella tasca, duent a terme una espècie de "mindfullnes" durant l'execució física d'aquest esport, de cada moviment i en cada gest i decisió presa.
I és que tal com deia Loher (un dels més famosos psicòlegs dins el món tennístic), durant un partit de tennis, realment estam en joc entre un 10 i un 20% del temps total, i això depenent de la superfície de joc, així doncs els pensaments mentres no s'està jugant tenen un paper clau en l'execució motriu.
Recio, G.P. (1996). Aplicaciones de la psicología al tenis de alto nivel. Apuntes: Educación física y deportes, (44), 136-142.
Weinberg, R.S., & Gould, D.(2010). Fundamentos de psicología del Deporte y del ejercicio Físico. Ed. Médica Panamericana.