miércoles, 26 de noviembre de 2014

Parlem de sexe? Parlem-ne!


Molts de vosaltres segurament recordareu aquell programa que emetia RTVE devers els anys '90 anomenat "Hablemos de sexo", un espai dirigit per Narciso Ibáñez serrador i presentat per la sexòloga Elena Ochoa, el recordau?? En el seu primer programa explicava que l'únic que pretenien era definir clarament el que era saludable i el que no quant a conducta sexual, i no era poca cosa en aquells temps... Lorena Berdún, Dos rombos, etc. són noms que segur que us poden sonar i és que parlar de sexualitat sempre va ser com a molt "tabú", però els temps canvien i el sexe ha recuperat el lloc i el protagonisme digne de l'activitat que ha fet perdurar l'espècie humana. 





Avui idò us vull parlar una mica de sexe, amb una clara intenció, tombar els mites que envolten a una de les eines més antigues existents per a mantenir una bona "salut sexual". Però primer caldrà definir què entenem per salud sexual, doncs la OMS (Organització Mundial de la Salud) la defineix com "un estado de bienestar físico, emocional, mental y social relacionado con la sexualidad" i no només per absència de malaltia, disfunció o incapacitat. Així doncs, a partir d'aquesta definició el primer que ens ha de venir al cap, és que el sexe no és un complement de la vida, de la salud o del benestar, sinó una de les peces claus d'aquesta salud "integral" Bio-Psico-Social que intentam fomentar i mantenir diàriament. Això vol dir que cal esmerar-se en cuidar d'aquest aspecte per a poder dir que estam saludables en totes les àrees. Idò, quina és aquesta eina/joguina en la que avui ens centrarem?? 

Quins són aquests mites que l'envolten? Començam... Estic parlant dels coneguts com a "consoladors" o dildos, el més antic dels quals data aproximadament del 27000 a.C. (període Paleolític). Fou trobat a la cova de Hohle Fels,a uns 500m sobre el nivell de la mar, a la vall del riu Ach, prop d'un poble alemany anomenat Schelklingen. 

Com veis fa molts d'anys que s'empren, gairebé 30000 anys, ni més ni manco, però avui en dia segueixen essent uns "desconeguts" per gran part de la població, cap als quals s'hi conserven un bon grapat de mites o falses creences que cal tombar com a primer pas per sentir una sana llibertat durant la conducta sexual. Un fet que demostra que aquest "tabú" que envolta la sexualitat es va desmoronant (a la fi) i passant a ser un tema "normal" és que ja no només es poden adquirir "consoladors" o altres juguetes sexuals a les famoses "sexshops" sinó també a tendes relacionades amb la salut, farmàcies, herbodietètiques, parafarmàcies, etc... essent això un clar símptoma d'evolució positiva dins la nostra societat. 

Doncs bé, l'ús d'aquests instruments, té una gran utilitat terapèutica en casos com el vaginisme, l'anorgasmia i d'altres alteracions/dificultats per a la pràctica del sexe i la naturalització de la pròpia sexualitat. I és que el primer pas per a poder compartir la sexualitat amb companys/es sexuals passa per un bon auto coneixement, i auto exploració, que no son només propis del sexe masculí. "La sexualitat ha de ser lliure i per això es pot emprar qualsevol artefacte sexual" en opinió de la sexòloga Elena Llamas. Agafem d'exemple les conegudes bolles xineses, les quals han demostrat en diferents estudis contribuir especialment al reforçament o tonificació del sòl pèlvic, relacionat amb alteracions com les pèrdues d'orina i d'altres. Tal com apunta aquesta sexòloga, "La sexualidad es más que el placer, es conocerse a uno mismo", per això és fonamental dins la pràctica psicològica encaminada a la resol.lució de problemàtiques de caire sexual, començar per donar una informació clara i correcte al respecte de la sexualiat, l'anatomia sexual d'homes i dones i sobretot, desmuntar els mites que envolten aquesta activitat. 

Anem a tombar alguns mites quant a les joguines sexuals,... 

Mite 1: Només els empren persones insatisfetes sexualment: o pensar que són només per a fadrins. Doncs no, són una bona eina de joc per a parelles, per a rompre la monotonia, però això no vol dir que tinguis mal sexe, o poc que t'aporti plaer, senzillament sonn un entreteniment més, un recurs més cap al plaer, cap al joc, ajudant a millorar l'experiència sexuals dins les parelles i fora d'elles, en l'espai íntim i solitari d'un mateix. Tot són formes de fer l'amor. 

Mite 2: Emprar-los em farà perdre sensibilitat: preocupació sobretot comú dins el sector femení, idò no hi cap investigació seriosa que confirmi que per exemple l'estimulació del clítoris amb juguetes sexuals produeixi insensibilitat permanent, si més no, dependrà del tipus de joguina, del temps i de què s'empri de la forma correcta. 

Mite 3: Només podré tenir orgasmes amb el "consolador": i és que hi ha molta gent que pensa que un cop comences a emprar-lo es produeix una espècie d'addicció, doncs bé, no té res a veure una cosa amb l'altre i que puguis arribar millor a l'orgasme gràcies al vibrador, no vol dir que no et puguis masturbar d'altres formes i acabis arribant també a l'orgasme amb major o menor facilitat. 

Mite 4: Si tinc un consolador no necessito tenir parella: bé, aquest pensament que turmenta a moltes persones, no és més que com deim en bon mallorquí, mesclar ous amb caragols, i és que no podem comparar el que és una activitat més dins la vida d'una persona, amb el que és tenir una parella, així doncs aquesta por a no voler tenir parella després de provar un consolador, aniria més lligada a altres factors de caràcter "social/relacional" que no pas al mateix ús de la joguina sexual. 

Mite 5: Si la meva parella , dir que no està satisfeta amb mi: un altre dels bons... si bé podria ser una de les raons, no vol dir que així sigui, és més, dins d'una relació de parella, que s'estima i que es té prou confiança mútua, què millor que disposar de major nombre de recursos per tal d'assolir el plaer junts?? 

Mite 6: les joguines sexuals són insegures: en aquest aspecte com en d'altres sectors de la vida quotidiana, sí que cal mirar-s'hi una mica, i no anar a buscar el més econòmic, ja que la qualitat sí que importa i es paga, tampoc val a dir que si escullo el més car serà el més segur... però sí que cal investigar una mica abans de comprar i buscar dissenys i materials que siguin fiables i resistents i que no ens puguin fer mal, així com cuidar-ne la higinene i conservació per tal d'evitar malalties o accidents desagradables. Però és com tot, si fas les coses bé... pots anar per tot... ;)

Mite 7: Compartir joguines sexuals NO pot ser font de ETS (Malalties de transmissió sexual): Ni ha qui s'hi llença sense reparar en què SÍ que poden ser font de ETS!!! Així idò, si fas comptes compartir-los amb algú, és important que empris les proteccions necessaries, ja que podries exposar-te a contagis de malalties i infeccions innecessàries. empra preservatius i canvia-ls cada cop que facis intercanvis, no oblidis rentar el consolador amb un desinfectant apropiat i així deixar de banda riscos innecessaris. 

Aquesta llista podria seguir fins a avorrir, tan sols he volgut pegar una ullada ràpida a un tema que sempre està d'actualitat. Bon profit i bona sexualitat!













viernes, 21 de noviembre de 2014

Una breu i divertida reflexió sobre el TDAH

Avui vos convido a veure aquest breu video d'una xerrada TED, que parla sobre un dels trastorns per a mi més controvertits que existeixen avui dia, el TDAH. Amb això no vull pronunciar-me sobre si opino que existeix o no realment, tan sols generar el dubte de si el fet d'etiquetar i classifcar a un infant en aquesta "casella", no ens limitarà  en excés a l'hora de donar-li un cop de mà...  Si ja ho sé ja que soc molt crític amb aquests aspectes...