domingo, 28 de diciembre de 2014

Feim un reset per acomiadar l'any?

Sovint des dels més sincers propòsits de cap d'any, aquells que representen allò que voldríem per a nosaltres o pels nostres, allò que desitjam ser, a aconseguir posseir,... fins a final d'any, es trenquen o es perden pel camí fruit de les influències i anades i vengudes de la vida, del dia a dia, dels normals entrebancs que conformen el fet d'existir.  Parlo dels "bons propòsits",  aquells que en dies com avui estan de moda, els que anotem tot just hem comprat la nova agenda que ens ha de servir de guía per atravessar un nou grapat de mesos amb la millor de les voluntats per assolir-los.

No està malament tenir bons propòsits, noves fites i nous reptes, és més ho considero del tot necessari, gairebé tant però com el fet de fer neteja. Sí heu llegit bé, neteja. Però no només  aquella que farà que la visita dels vostres familiars sigui més agradable a la vista, la roba neta, el trastum arraconat, la casa espolsada i fregada i el fems llençat a fora, NO, parlo d'una altra neteja, una de més profunda i que sovint no es veu a simple vista, la que va per dins, la neteja dels pensaments, de les quimeres, de les preocupacions, de les tensions (mentals i corporals).



Quan parlo de la "neteja" ho faig emprant la metàfora de la computadora per referir-me al conegut "reset".  Em refereixo al fet d'aturar el sistema per un moment (tan llarg com sigui necessari) per tal de poder-ho recol·locar tot al seu lloc dins del nostre organisme, dins la nostra vida, dins la nostra rutina, reestructurar els elements amb que interactuam, reconsiderar les nostres actituds envers a determinats temes i/o persones i/o situacions, llençar al fems allò innecessari pel tram de camí que se'ns ve inevitablement a sobre per a poder-lo disfrutar com es mereix, com ens mereixem.

Sovint faig ús d'aquesta metàfora amb un clar exemple. Els corredors de llarga distància, abans d'una prova, només agafen allò estrictament necessari pel camí o ruta  a recórrer, i és que si no ha de ploure segons les previsions, per a que agafar el paraigües??  I molts diuen però i si llavors plou??  Ben dit, si llavors plou caldrà deixar-la caure no?? Gaudir de la pluja també és una opció, et renova, et fa sentir viu, et dóna una oportunitat més per adonar-te del pas "tranquil" del temps i tanmateix la pluja només banya i amb un poc de mala sort aplegam un constipat...

Estic segur que si molts de vosaltres que em llegiu, agafeu la vostra bossa de mà, segurament hi trobareu bastantes objectes que ja no hi tenen cap funció especial/necessària i que no fa falta passejar amunt i avall contínuament, veritat??  Doncs aquest és l'exercici que us proposo per aquest final de calendari. Revisar les bosses, els armaris, l'habitació, el cotxe, les tasques pendents... i com no, les il·lusions pendents, aquelles que posposem sovint per a un millor moment a la vida, aquelles que estem arriscant no assolir mai, ja que el moment ideal no arriba, almanco així com el tenim de "idealitzat".

La sensació posterior a fer aquesta buidada, aquest reset, tant a nivell físic com emocional us asseguro que no vos deixarà indiferents, cadascú trobarà la forma de fer-ho, d'alliberar-se d'allò inútil, d'allò esgotat, d'allò vell i donar-li o bé un altre lloc o bé un altre ús a fi de tenir un entorn al voltant nostre totalment funcional, agradable i sense noses, sense molèsties, ni rancors, ni malentesos, amb renovada actitud de cap a tot el que ens envolta, aquest és el secret per a renovar-se, no deixar que s'enquistin les coses, ni les emocions i donar-los el "flow" (deixar-les fluir) que precisen. Cal recordar que la vida en sí és el camí, i que tot en ella és dinàmic, no hi ha res estàtic, així que cal acceptar el moviment i aprofitar-lo en el nostre favor per tal de poder nedar la vida!!!

Caminem lleugers de pes, portem allò necessari i mirem endavant amb il.lusió i coratge. Allò més important ho portem a dins!!!!

Enlloc de Bon Any vos desitjo Bones Actituds, així m'asseguro que el 2015 serà un bon any per a tots/es vosaltres!!!!!

Gràcies per a la vostra confiança!! Salud!


miércoles, 26 de noviembre de 2014

Parlem de sexe? Parlem-ne!


Molts de vosaltres segurament recordareu aquell programa que emetia RTVE devers els anys '90 anomenat "Hablemos de sexo", un espai dirigit per Narciso Ibáñez serrador i presentat per la sexòloga Elena Ochoa, el recordau?? En el seu primer programa explicava que l'únic que pretenien era definir clarament el que era saludable i el que no quant a conducta sexual, i no era poca cosa en aquells temps... Lorena Berdún, Dos rombos, etc. són noms que segur que us poden sonar i és que parlar de sexualitat sempre va ser com a molt "tabú", però els temps canvien i el sexe ha recuperat el lloc i el protagonisme digne de l'activitat que ha fet perdurar l'espècie humana. 





Avui idò us vull parlar una mica de sexe, amb una clara intenció, tombar els mites que envolten a una de les eines més antigues existents per a mantenir una bona "salut sexual". Però primer caldrà definir què entenem per salud sexual, doncs la OMS (Organització Mundial de la Salud) la defineix com "un estado de bienestar físico, emocional, mental y social relacionado con la sexualidad" i no només per absència de malaltia, disfunció o incapacitat. Així doncs, a partir d'aquesta definició el primer que ens ha de venir al cap, és que el sexe no és un complement de la vida, de la salud o del benestar, sinó una de les peces claus d'aquesta salud "integral" Bio-Psico-Social que intentam fomentar i mantenir diàriament. Això vol dir que cal esmerar-se en cuidar d'aquest aspecte per a poder dir que estam saludables en totes les àrees. Idò, quina és aquesta eina/joguina en la que avui ens centrarem?? 

Quins són aquests mites que l'envolten? Començam... Estic parlant dels coneguts com a "consoladors" o dildos, el més antic dels quals data aproximadament del 27000 a.C. (període Paleolític). Fou trobat a la cova de Hohle Fels,a uns 500m sobre el nivell de la mar, a la vall del riu Ach, prop d'un poble alemany anomenat Schelklingen. 

Com veis fa molts d'anys que s'empren, gairebé 30000 anys, ni més ni manco, però avui en dia segueixen essent uns "desconeguts" per gran part de la població, cap als quals s'hi conserven un bon grapat de mites o falses creences que cal tombar com a primer pas per sentir una sana llibertat durant la conducta sexual. Un fet que demostra que aquest "tabú" que envolta la sexualitat es va desmoronant (a la fi) i passant a ser un tema "normal" és que ja no només es poden adquirir "consoladors" o altres juguetes sexuals a les famoses "sexshops" sinó també a tendes relacionades amb la salut, farmàcies, herbodietètiques, parafarmàcies, etc... essent això un clar símptoma d'evolució positiva dins la nostra societat. 

Doncs bé, l'ús d'aquests instruments, té una gran utilitat terapèutica en casos com el vaginisme, l'anorgasmia i d'altres alteracions/dificultats per a la pràctica del sexe i la naturalització de la pròpia sexualitat. I és que el primer pas per a poder compartir la sexualitat amb companys/es sexuals passa per un bon auto coneixement, i auto exploració, que no son només propis del sexe masculí. "La sexualitat ha de ser lliure i per això es pot emprar qualsevol artefacte sexual" en opinió de la sexòloga Elena Llamas. Agafem d'exemple les conegudes bolles xineses, les quals han demostrat en diferents estudis contribuir especialment al reforçament o tonificació del sòl pèlvic, relacionat amb alteracions com les pèrdues d'orina i d'altres. Tal com apunta aquesta sexòloga, "La sexualidad es más que el placer, es conocerse a uno mismo", per això és fonamental dins la pràctica psicològica encaminada a la resol.lució de problemàtiques de caire sexual, començar per donar una informació clara i correcte al respecte de la sexualiat, l'anatomia sexual d'homes i dones i sobretot, desmuntar els mites que envolten aquesta activitat. 

Anem a tombar alguns mites quant a les joguines sexuals,... 

Mite 1: Només els empren persones insatisfetes sexualment: o pensar que són només per a fadrins. Doncs no, són una bona eina de joc per a parelles, per a rompre la monotonia, però això no vol dir que tinguis mal sexe, o poc que t'aporti plaer, senzillament sonn un entreteniment més, un recurs més cap al plaer, cap al joc, ajudant a millorar l'experiència sexuals dins les parelles i fora d'elles, en l'espai íntim i solitari d'un mateix. Tot són formes de fer l'amor. 

Mite 2: Emprar-los em farà perdre sensibilitat: preocupació sobretot comú dins el sector femení, idò no hi cap investigació seriosa que confirmi que per exemple l'estimulació del clítoris amb juguetes sexuals produeixi insensibilitat permanent, si més no, dependrà del tipus de joguina, del temps i de què s'empri de la forma correcta. 

Mite 3: Només podré tenir orgasmes amb el "consolador": i és que hi ha molta gent que pensa que un cop comences a emprar-lo es produeix una espècie d'addicció, doncs bé, no té res a veure una cosa amb l'altre i que puguis arribar millor a l'orgasme gràcies al vibrador, no vol dir que no et puguis masturbar d'altres formes i acabis arribant també a l'orgasme amb major o menor facilitat. 

Mite 4: Si tinc un consolador no necessito tenir parella: bé, aquest pensament que turmenta a moltes persones, no és més que com deim en bon mallorquí, mesclar ous amb caragols, i és que no podem comparar el que és una activitat més dins la vida d'una persona, amb el que és tenir una parella, així doncs aquesta por a no voler tenir parella després de provar un consolador, aniria més lligada a altres factors de caràcter "social/relacional" que no pas al mateix ús de la joguina sexual. 

Mite 5: Si la meva parella , dir que no està satisfeta amb mi: un altre dels bons... si bé podria ser una de les raons, no vol dir que així sigui, és més, dins d'una relació de parella, que s'estima i que es té prou confiança mútua, què millor que disposar de major nombre de recursos per tal d'assolir el plaer junts?? 

Mite 6: les joguines sexuals són insegures: en aquest aspecte com en d'altres sectors de la vida quotidiana, sí que cal mirar-s'hi una mica, i no anar a buscar el més econòmic, ja que la qualitat sí que importa i es paga, tampoc val a dir que si escullo el més car serà el més segur... però sí que cal investigar una mica abans de comprar i buscar dissenys i materials que siguin fiables i resistents i que no ens puguin fer mal, així com cuidar-ne la higinene i conservació per tal d'evitar malalties o accidents desagradables. Però és com tot, si fas les coses bé... pots anar per tot... ;)

Mite 7: Compartir joguines sexuals NO pot ser font de ETS (Malalties de transmissió sexual): Ni ha qui s'hi llença sense reparar en què SÍ que poden ser font de ETS!!! Així idò, si fas comptes compartir-los amb algú, és important que empris les proteccions necessaries, ja que podries exposar-te a contagis de malalties i infeccions innecessàries. empra preservatius i canvia-ls cada cop que facis intercanvis, no oblidis rentar el consolador amb un desinfectant apropiat i així deixar de banda riscos innecessaris. 

Aquesta llista podria seguir fins a avorrir, tan sols he volgut pegar una ullada ràpida a un tema que sempre està d'actualitat. Bon profit i bona sexualitat!













viernes, 21 de noviembre de 2014

Una breu i divertida reflexió sobre el TDAH

Avui vos convido a veure aquest breu video d'una xerrada TED, que parla sobre un dels trastorns per a mi més controvertits que existeixen avui dia, el TDAH. Amb això no vull pronunciar-me sobre si opino que existeix o no realment, tan sols generar el dubte de si el fet d'etiquetar i classifcar a un infant en aquesta "casella", no ens limitarà  en excés a l'hora de donar-li un cop de mà...  Si ja ho sé ja que soc molt crític amb aquests aspectes...




viernes, 26 de septiembre de 2014

Un dels grans... Especial Daniel Goleman

El llibre que passejo a munt i avall aquests díes, explicat en anglès pel seu autor, en Daniel Goleman. Si teniu una horeta per practicar l'escolta en anglés amb un contingut força interessant, no ho dubteu val la pena escoltar a gent així.



I ja que hi som, no puc deixar passar l'oportunitat d'oferir-vos una altra horeta de coneixements sobre la Intel.ligència emocional, del mateix autor. espero que vos sigui interessant.


martes, 19 de agosto de 2014

Positivant l'actitud

I és que tot és qüestió d'actitud... ja que amb una actitud positiva tot resulta més senzill, més factible, més possible... però amb una actitud negativa, ens posam més traves del compte, en dificultam el camí alhora d'assolir els nostres reptes, i el dia a dia se'ns pot arribar a fer mooooolt més feixuc.

Avui vos atraco en modo d'esquema les claus d'una actitud positiva segons exposa en Rubén Turienzo en un dels seus darrers llibres divulgatius (Smile, el arte de la actitud positiva),  i serien les següents:

1.- SIMPLIFICAR:  "la vida no és fàcil però és senzilla"  si simplifico les coses, el dia a dia, guanyaré en eficiència, en energía, en autoestima i en temps. Cal recordar que cada problema ens deixa una rua, així doncs cal demanar-se per a cada acció...

    - busco la meva comoditat?
    - estic prejutjant pel meu passat?
    - busco només reconeixement?
    - podria viure sense això?
    - com podria substituir-ho per allò més senzill?





2.-RELATIVITZAR:  "Creu-me l'univers no conspira en contra teu, no ets tan important"

el sabor de la teva felicitat no depèn del succés sinó dels ingredients amb els que els mescles, la vida és mutable. Un mateix succés pots viure'l com un gran inconvenient o com una gran oportunitat. Recorda que pensament i acció van units.

El comportament extern està precedit per una conducta mental, per una forma d'entendre les coses, per una forma de percebre, de processar i finalment d'interpretar els fets. Així la negativitat no du més que  més negativitat.

Que guanyo si relativitzo?  positivisme, capacitat resolutiva, oportunitats i relaxació.





3.-POSITIVITZAR:  "Qué dolent és trobar-se un cuc a una poma, ara imagina't trobar-t'en mig!!!!!"

Si positivitzam les coses que ens van passant, guanyarem en alegría, efectivitat, motivació i salut.
El temps que dedicam a pre-ocupar-nos no el dedicam a ocupar-nos. Un dels exercicis més comuns en aquesta linea és aquell de cada nit, escriure tres coses positives del dia viscut i associar una de negativa a alguna cosa positiva, ni que sigui fent-ne una paròdia.




4.-IL.LUSIONAR:  "Fins i tot el fems serveix per alguna cosa"  No existeix res amb el que no es pugui construir.

L'odi, la ira, la ràbia, la rutina, la frustració, la por a fallar en intenar-ho, la peresa son obstacles de la il.lusió.

Il.lusionar-se aporta optimisme, productivitat, autoestima, estabilitat.




5.-MODIFICAR:  "La vida és canvi"  "Mai peguis cops a un mur, ell no sagnarà, però tu sí"  "allò realment impressionant de ser un salmó és que la corrent és només una referència, no una direcció obligatòria"

"Convertim en certeses allò que imaginam. Si el teu cap ho veu, el cos ho sent i els teus hàbits responen"

Els grans mestres sempre començaren com a aprenents. La supèrbia de creure't el millor i sense res a aprendre no sols ser res més que una expressió del teu bloqueig davant la por d'escollir, i equivocar-te.

Que guanyam si modificam? guanyam esperança, equilibri, utilitat i llibertat.






El procés d'estrés és una espiral vertical interna basada en la repetició de patrons errònis i creènces limitans.  No modificar un element que et genera ansietat o malestar, estableix un vincle de culpa i autocastig que trenca el teu equilibri.

Que el matí no acabi amb els teus somnis!!
Joventut és tenir projectes i il.lusions i no un any de naixement, rejoveneix amb la vida que posis en els teus anys que estan per venir!!!
Cuida el rastre que vas deixant en la teva vida.
A cada queixa una propsota.
Reforça els punts que t'ajunten, no els xaps que et trenquen.





miércoles, 30 de julio de 2014

Downshifting o com viure millor amb menys...

O el que seria el mateix... Reducció de la marxa, és definit per la wikipedia com un comportament social o tendència en la que els individus viuen vides més senzilles per escapar del materialisme obsessiu i reduir la tensió, estrés i els trastorns psicològics que l'acompanyen. Es tracta de trobar un millor equilibri entre oci i feina i centrar els objectius de la vida més en la realització personal i la construcció de relacions enlloc del consumisme i l'èxit econòmic.


I molts direu... t'has tornat boig!!!!!!!!!  això no pot ser una tendència sinó una antitendència un contrasentit, i és que l'educació rebuda, la de la competitivitat, la de ser competitiius, eficàcia/eficiència, resultats numèrics, ingressos, currículums, millora de resultats, quantitat vs qualitat, prestigi, status, notorietat, protagonisme, nivell de vida, nivell social, comparació social, i moltes altres expressions més, no son més que "xips" que ens han introduit en la nostra particular metàfora de la computadora, en el nostre petit ordinador personal "cerebral" per a "governar" les nostres voluntats, el nostre dia a dia, el nostre futur i en definitiva la nostra existència com a éssers humans, per convertir-mos sovint en ratolins productius que van arreplegant les ametlles per a fer més passable l'hivern als "mandamasses" als governants...

No soc gaire de mirar la TV, però l'altre dia vaig veure un tros d'un programa "El Jefe" o algo així, i vaig trobar un moment interessant, quan el suposa Jefe (sinó és que tot això no és més que un montatge televisiu...) dins del seu jeet privat es demana:  "Estoy pensando en mi gente y en que quizás debería reducir el uso de mi avión privado para compensar económicamente...." i seguia...  els pèls... de punta.

Vivim una realitat on cada vegada més queda patent la diferenciació social  que marca la possessió o no de diners, i per tenir-los s'ho val tot, trepitjar el coll a companys amb el conegut "trepisme" de trepar..., la mentira, l'engany, la falsetat, la hipocresia, la lluita entre iguals, l'ús sesgat de la informació (ja ho diuen la información es poder...) o senzillament anar complint amb coratge i sufrida  entrega amb les ordres establertes "aguantant" es "chaparrón" i fent ús de la calculadora per arribar a la fi de mes mentres veus que qui menys té i més necessita menys reb i que qui més sobrat va més reb, els diners van als diners... diuen....   i és que aquest sistema capitalista es troba en un punt molt sàdic de la seva evolució. No hi ha dia que no vegem, ja no a la TV, sinó al carrer, ja no desconeguts, sinó coneguts, propers, passant-ho realment magre...

El downshifting, surt com a necessitat de dir basta!, de sortir-se de la roda de hamster en la que ens trobam inmersos la majoría, llevar-mos l'espassa de Damocles que tenim a sobre i que ens amenaça de caure-ns damunt si no donam el 100% sense aixecar la mairada o mirar de cua d'ull per veure altres possibilitat existencials. I cada 4 anys, sortir de la roda per anar a votar, a donar-li el poder a un altre "escollit" que serà qui ens marcarà el ritme, qui decidirà la vida que podrem dur i com dur-la i amb això... al cap i a la fi... la nostra felicitat....

Un petit extracte del manifest de la reducció escrit per Tracy Smith:
El dinero - Estamos rodeados por la cultura del crédito del "Compre ahora, pague después" y hemos olvidado el valor de nuestros ingresos reales. Cuanto más dinero gastamos, más tiempo debemos trabajar para pagarlo. Recordemos - Las mejores cosas en la vida son gratis. Vuelva a aprender el valor del dinero y viva con lo que gana.
Tiempo - ¿Cuál es el punto de poseer una fortuna, si no tenemos tiempo para gastarla? Recordemos - El regalo más importante es el tiempo. Disfruta de más tiempo con las personas más importantes de tu vida.

Els seus principals valors serien, la ralentitzar el ritme de vida, passar el temps de manera més significativa, minimitzant l'ús dels diners, gaudir del temps lliure en companyia dels éssers estimats, fugint de l'egoisme i l'aïllament de la societat moderna.  Amb això es guanya en temps lliure, delimitant al treball a la seva porció "necessària" lliurement escollida i fugint dels béns innecessaris que anem acumulant sovint fruit d'un eficaç sistema propagandistic que ens va generant una necessitat rera l'altra...  Traduit al dia a dia, això implica un canvi en la nostra conducta, en l'estil de vida, sempre de forma voluntària  i sovint lligats a moments especials de canvi natural del cicle vital, neixement d'un fill, canvi de feina, etc...

Decreixement, aquesta és la clau en un món on si seguim creixent així esgotarem en poques generacions els recursos fungibles de que disposem...
I ara cal demanar-se...  necessito tot el que tenc, tenc el que realment necessito, gaudeixo realment de temps lliure abastament, quan la vida toqui a la fi, crec sincerament que hauré fet tot allò que desitjava fer, estic en camí correcte, el meu camí... o estic seguint un camí imposat per algú altre.

Vos deixo un grapat de enllaços a webs i llibres per qui vulgui aprofundir sobre el tema.

Salut i a governar la nostra existència, és la nostra màxima responsabilitat envers nosaltres mateixos!

Llibres

  • Blanchard, Elisa A. (1994). Beyond Consumer Culture: A Study of Revaluation and Voluntary Action. Unpublished thesis, Tufts University.
  • Etziomi, Amitai. (1998). Voluntary simplicity: Characterization, select psychological implications, and societal consequences. Journal of Economic Psychology 19:619-43.
  • Mazza, P. (1997). Keeping it simple. Reflections 36 (March): 10-12.
  • Saltzman, Amy. (1991). Downshifting: Reinventing Success on a Slower Track. New York: Harper Collins.

Webs

lunes, 7 de julio de 2014

Dependència Emocional: t'estimo o... et necessito??

Un concepte ben de moda a les relacions actuals és el de "dependència emocional", un terme que sovint el cincunscrivim a les relacions "de parella" però que sovint afecta a altres àrees de la nostra vida social, pot existir dependència emocional en les relacions entre amics, en les relacions amb els progenitors, o bé en les pròpies de l'entorn laboral. 

 El/la depenent/a és una persona caracteritzada per una baixa autoestima, por a la soletat, ansietat, estat d'ànim deprimit, necessitat d'agradar o de compartir el mateix punt de vista u opinó, dèficit d'habilitats socials, per dir-ne alguns dels més rellevants. 

 En canvi la persona amb la que s'estableix aquest tipus de vincles sol ser una persona amb alta autoestima, amb un bon autoconcepte de sí mateix, sovint egocèntrics, soberbis i arrogants que exerceixen un rol dominant, menyspreant l'opinió dels altres i solen mostrar bones habilitats socials. 

 Les relacions de dependència emocional es caracteritzen per seguir una espècie de cicle. A l'inici de la relació tot sembla normal, llavors es pasa a una fase com a de submissió on el depenent comença a idealitzar a la seva parella (en cas de dependència fora de la relació de parella estaríem parlant de sobrevaloració del poder, coneixements i aptitus de l'altre persona ja sigui progenitor, amic, cap, etc...) en aquesta fase s'asumeix un status inferior i amb caràcter inamovible envers a l'altre persona donant-li la potestat de governar el curs de la relació. De mica en mica es va deteriorant la relació de dependència ja que s'agreuja el desequilibri, apareix el maltractament psicològic, el malestar i el patiment, aquí apareix també la por excesiva a la soletat que fa una funció de lligam patològic a la relació tancant el cercle viciós. 

 En la fase següent, es produeix la ruptura de la relació ( en cas de ser depència fora de la parella en aquest punt hi trobaríem les típiques discusions periòdiques entre els membres de la relació pares-fills, cap-col.laboradors, etc... en que es dona un cert distanciament temporal, una evitació de contacte, etc...) de totes formes la inciativa la sol prendre el dominant fet que pot provocar en el depenent sentiments d'abstinència i/o sentiment de culpabilitat envers a que no hagi funcionat la relació, degut sobretot a la seva baixa autoestima fent així atribucions internes sobre el fracàs de la relació. 

Posteriorment si la relació s'acaba definitivament, és molt probable que la persona submissa, la depenent emocional, en la recerca d'omplir el buit, acabi buscant a una altre persona que substitueixi el rol dominant al que es trobava sotmesa, d'aquí la importància d'aconseguir aturar i rectificar patrons de funcionament. 

 És curiós veure com la sintomatología associada a la dependència emocional en els moments d'abstinència, quan s'ha donat el distanciament de la persona dominant, solen aparéixer pensaments obsessius, malestar, sofriment, angoixa, desesperació, ansietat, plorera, tristessa, depresió, dificultat per a dormir i ideació relacionada amb el re-inici de la relació com a sol.lució a tot aquest malestar. De fet si la parella o persona de rol dominant dona expectatives de reprendre la relació, tota aquesta simptomatología pot desaparéixer de cop. 

 Quan aquesta dependència emocional es dona dins la relació de parella, sol ser bastant evident, però quan es dona dins l'entorn familiar per exemple entre pares i fills adults, sol quedar enmascarada en les típiques "males relacions" o relacions disimètriques, essent símptoma d'una mala evolució de les relacions naturals en el pas des de l'etapa infantil fins a l'adulta, passant de la protecció paterna necessària per a créixer i desenvolupar-se els fills en un entorn saludable i segur, a una sobreprotecció, a una ajuda excessiva en resoldre els petits conflictes quotidians que es vagin trobant els fills a mesura que afronten etapes més complicades de la seva vida, estudis, primeres feines, primeres parelles etc... aquest estil no deixa als infants i porteriors adults joves aprendre tot el repertori cognitiu/conductual necessari per afrontar en garanties les dificultats o almanco i amb el mateix efecte, impedeix que un cregui en les seves pròpies capacitats per enfrontar-se en garantíes d'èxit als problemes. 

 Arriba un moment en totes les relacions paterno/filials en que han de deixar de veurer-se amb els rols de pare/fill per passar a veurer-se i acceptar-se com a "iguals",  cadascú amb la seva personalitat, amb les seves habilitats, els seus gustos, les seves inquietuts i les seves maneres d'assolir els objectius, de resoldre els conflictes, en definitiva de viure la seva vida. En aquests casos és fonamental rompre el cordó umbilical, posar-se cadascúna de les dues parts al seu lloc, reconixer-se autònoms un d'avant l'altre, mostrar-se agraïts per tot el camí recorregut i finalment recomençar una nova relació basada en el compromís, el respecte mutu i la confiança, deixant de banda les pors, l'angoixa i els rols de pare que tot ho sap per experiència i/o de fill que sempre serà "es meu nin petit", rols del tot desadaptatius que acaben per aconseguir fer fracasar el propi objectiu que les va generar, el benestar i creixement madur de la descendència.



Per acabar un grapat de recursos i referències bibliogràfiques extretes de la wikipèdia i que segur vos resultarán d'interés:

Referencias[editar]

Bibliografía[editar]

  • Bisquerra Alzina, R. Educación para la ciudadanía: el enfoque de la educación emocional.
  • Castelló Blasco, J. Dependencia emocional: características y tratamiento.
  • Castelló Blasco, J. La superación de la dependencia emocional.
  • Congost. S. Manual de dependencia afectiva.
  • Congost. S. Cuando amar demasiado es depender.
  • De la Villa Moral Jimenez, M y Sirvent Ruiz, C. Dependendencias sentimentales o afectivas: etiología, clasificación y evaluación.
  • DSM-IV-TR. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales.
  • Estela Retana Franco, B y Sánchez Aragón, R. El amor como adicción: la visión de los adolescentes y de los adultos.
  • López Sánchez, F. Desarrollo afectivo y social.
  • Mallor Plou, P. Relaciones de dependencia: ¿Cómo llenar un vacío existencial?
  • Riso, W. ¿Amar o depender?: cómo superar el apego afectivo y hacer del amor una experiencia plena y saludable (9edª).
  • Riso, W. Los límites del amor: cómo amar sin renunciar a ser tu mismo (3ªed).
  • Ruiperez, D y L. Lobo. L.Mi mente es mi enemigo.
  • Sirvent, C y Villa Moral,M. La dependencia sentimental o afectiva.

lunes, 30 de junio de 2014

Pares separats...

El coneixement avui en dia s'ha diversificat  molt, i un dels objectius d'aquest blog és apropar el bon treball d'altres professionals en determinades àrees a la resta de coneguts. Un tema molt punxant m'està rondinant pel cap aquests díes mentres recordo la situació d'un bon amic  meu, així que pensant en ell comparteixo aquí un link en el que podreu trobar un breu però interessant pensament sobre els tan habituals avui en dia... pares separats, des de l'òbtica de l'afectació als nins.  Bon profit!!!!!!

http://www.psico.cat/index.php/blog-de-articles/14-articles-ser-pare-separat


Un aspecte a tenir molt present... no deixeu mai de riure amb el vostre fill...




miércoles, 7 de mayo de 2014

La importància de donar la passa.

Ningú no pot donar les passes per un altre persona, igualment cap altra persona del món pot fer el nostre camí, som semblants, però difrents, tots portem un bagatge que ens fa únics, tenim uns antecedents particulars i intransferibles que ens fan únics, especials, característics. Tots seguim el "nostre camí" i en ell hi trobam més gent, llocs, experiències, situacions que ens fan sentir millor o pitjor, situacions que ens donen "oportunitats d'aprenentatge" tot i que sovint quan l'equilibri trontolla no vegem així, sinó com a "problemes" "entrebancs" u "obstacles".  Aquest és el moment de contar amb les aportacions de la psicología, la gran desconeguda i  generadora de recels. Però com deia el meu avi, la por en haver-la vista no és res...  i és ben cert, als gabinets de psicologia no et faran cap miracle, seràs tú mateix qui el faci amb treball i esforç, i amb una actitut apropiada. Aquí hi han de treballar els dos, pacient i terapeuta en la mateixa linea, amb un compromís clar de cap als objectius que s'hi plantegin, per tal de poder fer-ne d'aquest camí que és la vida tot un seguit "d'oportunitats" per a desenvolupar-mos com a persones.  T'hi apuntes??