Molts de vosaltres m'haureu sentit parlar en algún moment d'aquest terme, l'estat de FLOW, que traduït de l'anglès vol dir FLUIR. El primer cop que el vaig emprar, ho feiem els "mountainbikers" per definir aquell dia o moment en que et sentíes en concordància amb la natura mentre amollaves els frens i descrivies a la perfeció amb la bici la silueta del terreny, el clots, els bots i tot això a un bon ritme, sense frenades brusques, sense entrebancs, la bici la natura i tu ballàveu a un mateix ritme.
Doncs bé, arrel d'alguns successos d'auqesta passada setmana, m'he animat a presentar-vos un primer escrit amb una reflexió molt senzilla sobre el FLOW, i prometo en propers dies fer-vos arribar un altre escrit sobre el RENDIMENT, conceptes molt lligats a la pràctica esportiva i a la vida.
Hi ha gent que defineix el FLOW com a un estat mític que experimenten els atletes quan estan rendint al tope de la seva habilitat i potencial.
(Extret del Llibre "Psicologia del deporte y alto rendimento)
Al 1975 en Csikszentmihalyi el definía com "un fenòmen mental i emocional que es manifesta durant una actuació esportiva excepcional." Actualment molts es refeixen també a aquest concepte com "estar en la zona" i les seves característiques son les següents:
1.- Acompanya a activitats que son divertides i aporten plaer.
2.-Resulta d'un augment de l'atenció on el passat i el futur son abandonats i el present és tot el que queda. D'això en deim actualment "Mindfulness".
3.- És un estat on tota execució es realitza sense esforç.
4.-Es dona durant una actuació de rutines ben assajades en les que l'acció i la reacció estàn ben practicades i es tornen espontànees.
5.-Rarament s'experimenta quan s'exigeix un rendiment més enllà dels límits del talent de l'atleta.
REFLEXIÓ PERSONAL
Bé doncs, atletes, entrenadors/es, tècnics, pares/mares,... ara coneixeu el que vol dir estat de FLOW, i com veis és una cosa que requereix de moooolta pràctica, de rutines integrades, de DIVERSIÓ, d'atenció i de tenir un nivell apropiat al rendiment desitjat. Llavors, com diu aquella frase que rula per internet: "si quieres un campeón en casa ponte a entrenar" per deixar clar que l'exigència sobre els infants que practiquen esport, és un tema delicat, i que l'esport en edat infanto-juvenil hauria de ser tan sols JOC.
Així doncs, cal tenir en compte que no podem exigir als nostres alumnes o jugadors/es més del que poden donar (de fet és matemàtica, física, biológica, bioquímica i mentalment IMPOSSIBLE, ningú pot donar més del que té), així idò podeu anar esborrant del vostre vocabulari paraules com allò que veiem a la serie Fama de la nostra infància ("la fama cuesta"), o exigir el 200% a nins/es que potser acaben de canviar de rutines, de curs, de nivell, de companys, de raqueta, de bolla i com no de nivell d'exigència...
Està clar que hi haurà nins/es que respondran bé davant tal demanda de per sí estressant, però a d'altres els provocarà l'efecte contrari, una espècie d'efecte rebot que els farà, lluny de motivar-los, frustar-se, enfonsar-se, comparar-se en excés i autoexigir-se i autocriticar-se excessivament. Cal anar alerta perque tot allò que volem per ells pot enfonsar-se en poques paraules.
Hi han mil maneres de motivar a un infant, però exigir-li verbalment que si vols estar en un grup has de donar el 200%, és més propi d'una acadèmia on els alumnes son majors i et "paguen" per que els ajudis a fer la seva "feina" que és convertir-se en professionals, però en un entorn d'esport en edat escolar, això no és més que una gran equivocació que deixa molt que desitjar i que pot provocar BURNOUT i l'abandonament de l'activitat esportiva.
Pròximament una entrada sobre estratègies motivacionals per a entrenadors/es.
No hay comentarios:
Publicar un comentario