L'estat de FLOW

Molts de vosaltres m'haureu sentit parlar en algún moment d'aquest terme, l'estat de FLOW, que traduït de l'anglès vol dir FLUIR. El primer cop que el vaig emprar, ho feiem els "mountainbikers" per definir aquell dia o moment en que et sentíes en concordància amb la natura mentre amollaves els frens i descrivies a la perfeció amb la bici la silueta del terreny, el clots, els bots i tot això a un bon ritme, sense frenades brusques, sense entrebancs, la bici la natura i tu ballàveu a un mateix ritme.

Doncs bé, arrel d'alguns successos d'auqesta passada setmana, m'he animat a presentar-vos un primer escrit amb una reflexió molt senzilla sobre el FLOW, i prometo en propers dies fer-vos arribar un altre escrit sobre el RENDIMENT, conceptes molt lligats a la pràctica esportiva i a la vida.

Hi ha gent que defineix el FLOW com a un estat mític que experimenten els atletes quan estan rendint al tope de la seva habilitat i potencial.

(Extret del Llibre "Psicologia del deporte y alto rendimento)

Al 1975 en Csikszentmihalyi el definía com "un fenòmen mental i emocional que es manifesta durant una actuació esportiva excepcional." Actualment molts es refeixen també a aquest concepte com "estar en la zona" i les seves característiques son les següents:

1.- Acompanya a activitats que son divertides i aporten plaer.

2.-Resulta d'un augment de l'atenció on el passat i el futur son abandonats i el present és tot el que queda. D'això en deim actualment "Mindfulness".

3.- És un estat on tota execució es realitza sense esforç.

4.-Es dona durant una actuació de rutines ben assajades en les que l'acció i la reacció estàn ben practicades i es tornen espontànees.

5.-Rarament s'experimenta quan s'exigeix un rendiment més enllà dels límits del talent de l'atleta.

REFLEXIÓ PERSONAL

Bé doncs, atletes, entrenadors/es, tècnics, pares/mares,... ara coneixeu el que vol dir estat de FLOW, i com veis és una cosa que requereix de moooolta pràctica, de rutines integrades, de DIVERSIÓ, d'atenció i de tenir un nivell apropiat al rendiment desitjat.  Llavors, com diu aquella frase que rula per internet: "si quieres un  campeón en casa ponte a entrenar" per deixar clar que l'exigència sobre els infants que practiquen esport, és un tema delicat, i que l'esport en edat infanto-juvenil hauria de ser tan sols JOC. 

Així doncs, cal tenir en compte que no podem exigir als nostres alumnes o jugadors/es més del que poden donar (de fet és matemàtica, física, biológica, bioquímica i mentalment IMPOSSIBLE, ningú pot donar més del que té), així idò podeu anar esborrant del vostre vocabulari paraules com allò que veiem a la serie Fama de la nostra infància ("la fama cuesta"), o exigir el 200% a nins/es que potser acaben de canviar de rutines, de curs, de nivell, de companys, de raqueta, de bolla i com no de nivell d'exigència...  

Està clar que hi haurà nins/es que respondran bé davant tal demanda de per sí estressant, però a d'altres els provocarà l'efecte contrari, una espècie d'efecte rebot que els farà, lluny de motivar-los, frustar-se, enfonsar-se, comparar-se en excés i autoexigir-se i autocriticar-se excessivament.  Cal anar alerta perque tot allò que volem per ells pot enfonsar-se en poques paraules. 

Hi han mil maneres de motivar a un infant, però exigir-li verbalment que si vols estar en un grup has de donar el 200%, és més propi d'una acadèmia on els alumnes son majors i et "paguen" per que els ajudis a fer la seva "feina" que és convertir-se en professionals, però en un entorn d'esport en edat escolar, això no és més que una gran equivocació que deixa molt que desitjar i que pot provocar BURNOUT i l'abandonament de l'activitat esportiva.

Pròximament una entrada sobre estratègies motivacionals per a entrenadors/es.

Entrena-Ment: Psicologia aplicada al tennis

Un any més em complau mirar 9 mesos enrrera  i veure la feina feta amb aquest grup de joves tenistes i la quantitat d'aspectes que hem treballat dins i fora de la pista, que els serviran  per evolucionar  com a jugadors/es  i com a persones.

És el segon any que treballo amb el mateix grup i crec que cal destacar la implicació en cadascun dels entrements, la seva bona disposició a escoltar i a aportar, provocant un creixement mutu indiscutible y molt enriquidor. 

És meravellós veure com creixen a tots els nivells, tant d'alçada com de potència com de personalitat i caràcter  i com a persones humanes. Aquesta darrera és la qualitat que destacaria tant d'ells com de la feina que fan els entrenadors al Santa Maria Tennis Club: persones fent feina amb persones, sense deixar de banda el moment evolutiu de cada individu i adaptant-se a ells/es per anar estirant-los fora de la seva "zona de comfort".

Enguany hem seguit treballant en l'aplicació de la teoria a la pràctica i cal seguir aprofundint: motivació, visualització, mindfulness, capacitat de concentració, gestió del focus atencional, gestió emocional a pista, gestió de les derrotes i de les victòries, competitivitat, resiliència, esperit de sacrifici, capacitat d'esforç, establiment de  fites, comunicació asertiva, establiment de rutines, estudi dels rituals, i un llarg etc...

Per tot això i molt més estic agraït a la meva professió de psicòleg i al Santa Maria Tennis Club per donar-me l'oportunitat d'aplicar els estudis de psicologia esportiva a la pràctica d'un esport tant complet i mental com el tennis.

A tots els participants i als qui han fet possible un any més: MIL GRÀCIES!!  I FELIÇ ESTIU!!!!!

Psicòleg de l'esport?? En què em pot ser útil??

Segur que aquests darrers anys has sentit parlar de  conceptes com ara, percepció, mindfulness, atenció selectiva, foacalització de l'atenció, capacitat de concentració, millora de rendiment, entrenament mental, meditació....  tots són conceptes relacionats amb la psicologia i amb el benestar. N'hi han molts més que es van possant de moda dins la grupeta d'entreno, dins de l'equip o al teu propi club durants el entrenament de tota la vida.... i és que la psicologia (ciència que estudia la conducta humana) i concretament la psicologia aplicada a l'esport o psicologia esportiva (tot esport és conducta) està cada vegada més de "moda" diuen... no hi estic d'acord, no pel senzill fet, que no és cap moda, sinó que cada vegada més és més coneguda i son més valorades les seves aportacions i beneficis al benesar de l'esportista i al funcionament dels clubs i famílies relacionades.  A ningú se li ocorre anar al metge perque està de moda, no???

Llavors, qui pot anar a la consulta d'un psicòleg esportiu? Doncs bé, podríem caure en primer lloc en pensar que només hi pot anar un esportista, però no, els psicòlegs de l'esport no només treballam amb esportistes, també treballam amb persones que per un motiiu o altre han patit alguna lesió personal que els limita en la seva vida diària, amb persones que volen iniciar-se en alguna activitat física (no precisiament esportiva/competitiva), treballem també amb clubs que volen donar formació als seus esportistes o cos tècnic sobre la importància de la gestió mental/emocional en l'esport i/o en l'organització i gestió d'entitats esportives, treballam també amb estudiants que preparen oposicions per tal d'ajudar-los a afrontar les proves físiques, coma ara bombers, policies, etc... treballem també amb nins a l'esport base en transmisió de valors i gestió emocional, de la mateixa manera que també treballam amb esportistes però centrats ens la part humana de l'esportista, en la "persona" que a part d'esportista, també es treballador, mare, amic o pacient... i un llarg etcétera d'exemples més.

Pot ser et demanes, quan és un bon moment per provar d'anar-hi?  Idò, jo et diria que precisament quan et fas aquesta pregunta és  segurament el moment ideal. M'explico, sovint quan ens feim aquest tipus de preguntes, sol ser quan dins nostre ja hem "detectat" una necessitat o una carència d'eines per afrontar determinada situació (sigui o no esportiva), en aquest moment és quan entra en joc la nostra "motivació" per al canvi o el nostre "conformisme" que ens inmovilitza. Així doncs, si detectes la necessitat i estàs motivat pel canvi (tens voluntat per posar-hi remei), ja no hi ha excuses per donar la passa, que com sempre dic, és el 50% de la feina a fer... la resta ja anirà més rodat.

En què em pot beneficiar la psicologia esportiva?

Per exemple a aprendre a gestionar millor les derrotes, les victories, l'esforç, la dedicació, a millorar també el rendiment i en conseqüència també els resultats, a millorar la cohesió de l'equip, la teva resiliència, la teva capacitat de sacrifici, la gestió del dolor i en la recuperació de les lessions, a controlar millor l'estrés competitiu o l'ansietat pre-competitiva, a tener unes autoinstruccions positives i útils (és a dir, a parlar-se bé), a millora l'autocontrol sobre la nostre execució conductual, sobre la nostra "puesta en escena", a detectar quan la vida se'ns fa feixuga a nivell personal i afecta el nostre rendiment o disfrute de la nostra vessant esportiva, a conciliar esport i familia, a capacitar-nos per poder gestionar bé com a pares l'actitivitat esportiva dels nostres fills i a saber detectar en ells quan sorgeixen problemes familiars, esportius, escolars, d'estat d'ànim... També em pot beneficiar en la millora de la nostra capacitat d'atenció, en la gestió emocional del que ens passa a la vida, en ensenyar-mos a establir objectius realistes per a dirigir el nostre esforç i poder assolir-los. 

I així podriem seguir amb infinitat d'aspectes on la figura d'un psicòleg especialitzat en esport ens pot ser d'ajuda. Mai he entès el perque aquest tabú sobre si vaig o no al psicòleg, quan per exemple ningú s'amaga del fet d'haver anat al metge o al dentista o al ginecòleg,...Sempre he pensat que així com tothom en algún moment de les nostres vides anem al metge o algún especialista, seria molt beneficiós per la societat en general i per la gent en particular, anar al psicòleg algun pic a la vida, per tal de coneixer-se millor, per descobrir els seus limits i poder gestionar-los de la millor forma si vol.

Una darrera reflexió per fer-vos veure la importància de la psicologia aplicada a l'esport...  Per un moment als que sigueu practicants d'alguna modalitat esportiva ja sigui a nivell amateur o professional, intentau pensar que passaria si desconnectésiu el vostre cervell durant el partit o la prova esportiva. Els músculs no funcionarien, el bombeig sanguini, la respiració, l'equilibri, la força, la visió, l'oïde, el tacte,... tot deixaria de funcionar... doncs bé, qui ho gestiona això?? el cervell. La nostra ment és l'encarregada de gestionar tots el processos mentals implicats en la conducta humana, llavors una bona gestió mental, un bon entrenament mental, va lligat a una millora de l'execució esportiva, a un millor benestar i a una millor gestió i vivència dels resultats d'aquesta pràctica.

Com deia un mestre de la meva  Facultat de psicologia "Salut i neurones"!!