Un psicòleg a pista

Com alguns/es ja sabreu, fa cosa de mig anyet vaig començar a col.laborar amb el club de tennis del que en soc pare, alumne i gran seguidor, per ajudar-los a dur els seus entrenaments un poc més enfora. En primer lloc m'agradaria agraïr a en Vicenç Colomar la seva determinació i voluntat d'afegir  la figura del psicòleg esportiu al seu club per tal de completar així la formació dels alumnes, complementant els aspectes tècnics, tàctics i físics amb el que seria l'entrenament mental específic per a tennis.

Així doncs vaig organitzant setmanalment i ens els diferents grups, els temes que aniran treballant a cada entrenament. Es tracta de sessions d'uns 30 minuts de durada on sovint començam per una breu introducció teórica del que llavors posarem en pràctica amb exercicis concrets. Aquests exercicis ens serveixen per verue les habilitats mentals dels alumnes, i la seva capacitat d'aplicació real en pista, per a llavors anar treballant i entrenant cadascuna d'aquestes habilitats necessàries per fer-ne del tennis no només un esport on gaudir i desenvolupar-mos física i tècnicament sinó també com a persones, companys, fills, etc... Como sempre dic “això que veim avui, tant vos servirà a la pista com a la vida”.

Segur però que així i tot hi ha pares o coneguts que es demanen, i de que deuen parlar aquests asseguts a una pista o a un vestuari? Doncs de forma genèrica vos puc dir que a aquests entrenaments els tenim programats i planificats amb antelació i segueixen la següent temàtica a nivell teòric per assolir els coneixements bàsics,  consta de 12 àrees amb les que s'han de familiaritzar, conéixer i arribar a dominar tant dins com fora de pista. Aquests temes els anam assolint de mica en mica, anant del més general a allò més concret fent una espècie de “pildores” teóriques per tal que els sigui fàcil de recordar, emprant sempre exemples que puguin coneixer de la vida real, del tennis professional, articles, videos, fotos, frases,...Esport, Psicologia i Entrenament mental, Valors i creençes, Motivació, Establiment d'objectius, Autoconfiança, Nivell d'activació, Visualització, Concentració i Entrenament focus atencional, Entrenament intel·ligència emocional, Comunicació i autoverbalitzacions, Entrenament mental post competició, Esgotament, sobreentrenament, gestió de l'esforç, lessions, Nutrició i suplementació natural aplicada a esportistes, etc...

Llavors arriba el moment de la intervenció a pista amb l'entrenador a peu de pista, donant instruccions concretes a cada jugador en funció del cas, preparant jocs amb més càrrega mental on posar en pràctica tot allò explicat a nivell teòric, ajudar davant bloquejos, alteracions del comportament, enfados, situacions de tensió, autocontrol, motivació, focalització etc...  Es tracta de mitja hora a pista amb el grup per tal de fer un treball "conscient" amb el grup.

Finalment, comentar-vos que també ens adaptam a les necessitats del grup i sovint si per algún motiu sorgeix la necessitat de tocar un tema en concret, l'afrontam amb naturalitat i en xerram ja sigui en grup o en petit comité. Així podem donar un servei concret i personalitzat a un/a jugador/a, això sería propiament el procés de coaching esportiu personal. 

  

No només es tracta d'ajudar a "competir millor mentalment", sinó que també hi ha aspectes com ara  ajudar a conciliar la vida d'estudiant, personal, laboral amb els entrenaments i competició, problemes familiars, prevenció de l'abandonament esportiu, gestió de lessions, etc...

Aquesta és un poc la nostra feina que faig al club i m'alegra veure que hi comença a haver gent satisfeta i que en seguiu guadint. Així mateix fer-vos saber que estic a la vostra disposició per a qualsevol consulta. 

Salut i gràcies deixar-me formar part d'aquest petit GRAN club!

Objectius: la base de la motivació.

Com a primer article del 2018 i després d'un gener laboriós, avui vos parlaré dels objectius com a eina per assolir les fites que ens marquem a alguna àrea de les nostres vides, ja sigui a nivell esportiu, laboral, familiar, social, cultural....

Els objectius, aquests grans desconeguts, o potser hauria de dir aquests grans "descuidats", sí, sa veritat és que sovint podem trobar moments ja sigui en la pràctica esportiva, en els estudis, en la feina, o de forma més general en la vida d'una persona, en que sembla que es trobin perduts, allò que en diuen "sin rumbo".  I és que, més sovint del que ens pensam, deixam de posar-nos objectius ja sigui a curt, mitjà o llarg termini, objectius que per altra banda fan una funció de "guia", ens serveixen com a senyal de que estam anant pel camí que prèviament havíem decidit, escollit, dissenyat, preparat, etc...

Els objectius son en aquest cas com les fites de la vorera de la carretera, aquells "Hitos" que ens van confirmant que seguim el camí correcte, que anam avançant i amb quina velocitat ho feim, amb quin grau de rendiment, amb quin esforç i dedicació, i arribat el moment, si ens sentim perduts, és que ens hem desviat d'allò que havíem planificat, llavors alguna cosa no ha anat com volíem i caldrà pegar un cop d'ull enrera per veure què ha estat, com ha estat i treure'n conclusions, fer-ne un aprenenetatge i una posterior readaptació de la marxa, una reestructuración dels objectius pendents d'assolir, aquells que en duran sí o sí a la "META" final,, ja sigui aquesta, acabar la carrera, concluir un informe laboral, guanyar un torneig, etc...

Llavors és força important que tinguem clars els 4 principis bàsics en la formulació dels nostres objectius. I dic nostres per tal de preservar la motivació intrínseca, aquella que neix de nosaltres mateixos, allò que realment ens fa ganes, ens empenya a moure'ns, ens "motiva". ja que vivim en un món on sovint la majoria d'objetius ens venen imposats des de fora, ja sigui que tal dia tenim l'exàmen, que hem d'acabar l¡informe per la setmana que ve, o bé que hem d'assolir els objectius de vendas anuals si o sí.

Així doncs els objectius haurien de:

-Suposar-nos  un repte: és a dir, ens hauríen de forçar a moure'ns a sortir de la nostra zona de comfort, a créixer una mica més enllà d'allà on som, a estirar-nos, no de forma excesiva, però sí sustancial.

-Hauríen de ser específics: o concrets, no ambiguus. Per exemple, vull millorar el meu primer servei al partits de tennis, vull dir amb això que els hauríem de poder definir en termes tan concrets i inconfundibles.

-Hauríen de donar-nos retroalimentació o feedback:  és a dir, que a mesura que avançem per assolir-los anem rebent informació que ens confirmi si avançam o no i en quina mesura, per tal de poder acabar certificant que els hem assolit.

-I finalment, el compromís: aquí hi entra la part més motivacional dels objectius, ens han de empenyer a actuar, ens han de fer ganes, ens hi hem de "comprometre" voluntariament, aquest darrer ingredient és clau per assegurar la nostra capacitat de resiliència, de resistència a l'esforç i sacrifici que sovint són necessaris per arribar a assolir-los.

Així doncs, ja ho sabeu, teniu els vostres objectius clars?  Diuen que "no hi ha cap vent favorable per aquell mariner que no sap a quin port va" , llavors caldrà saber a quin port volem arribar, i llavors emprar el vent que faci al nostre favor.

Salud!!!