1 nou any, 12 mesos, 53 setmanes, 365 oportunitats!!!

Acaba un any i en comença un altre, un senzill "tall" a l'eterna continuïtat dels cicles circadians per reagrupar-los en períodes diferenciats. Tanmateix a fora, a l'altre cantó de la finestra ara mateix és hivern, com l'any passat en aquests dies, i l'altre i l'altre...  quanta gent no es demana contínuament sobre el pas del temps, com va començar? Com acabarà?

La qüestió important en el "avui" no és tant aquesta de com passa el temps, crec jo, sinó més bé que en feim del temps de què disposem, com l'invertim o el tudem, amb qui el compartim i per fer què? Com l'assaborim i com de conscients en som del que ens aporta el fet que dóna "moviment" a la vida. Sí MOVIMENT, ja que si mirem el rellotge veurem com les agulles no paren de moure's, volta rera volta sense aturar... però què passa si el llencem i no el tornem a emprar??  Doncs avui en dia ja no és cap proesa, ja que tenim rellotges per tot arreu, al mòbil, a la cuina, al carrer, al metro, al bus, al taxi, a la feina, els companys i fins i tot els desconeguts, aquells que sovint es ficaven la mà a la butxaca per treure'n un apreciat model si els demanàvem... Que té hora per favor?

Si no existissin els rellotges, segurament seria el sol i la lluna els qui ens farien veure que van passant els dies, i ens ajudarien a apreciar el "moviment" de la vida, el seu compàs, el seu ritme.

Avui al SAPS parlarem de l'oportunitat que suposa el fet de saber que disposem d'un any sencer recentment encetat, 365 oportunitats (bé val, 347 si descontem el que ja ha passat  ;) ) o dies per assolir els nostres reptes, per viure'ls com ens agradaria, per fer-ne d'ells allò que en volem, per tal que ens proporcionin o ens en donin la dimensió temporal per obtenir allò desitjat, sigui una sensació, un objecte material, una fita, etc... 

Així doncs, què es pot fer amb el temps??  Uns diran que administrar-lo, altres que invertir-lo, uns altres gaudir-lo, i d'altres senzillament veure'l passar.

Doncs bé, hi han una sèrie de coses importants a tenir en compte si un es planteja considerar el temps com un bé apreciat, com una cosa de valor que cal aprofitar, i més avui en dia i si estem immersos dins aquesta societat que n'ha fet del temps i del seu "moviment" una eina de gestió de persones, un marcador de diferències, un negoci al cap i a la fi. De fet, fa uns ja començaren a sorgir els primers bancs de temps, fent palès que el temps és important a les nostres vides.

Decàleg del bon gestor del temps:

En primer lloc, és primordial que per administrar o gestionar de la millor manera el nostre temps, el PLANIFIQUEM, és a dir, que programem a poder ser de forma diària el que farem. Au idò, els fabricants d'agendes ja tenen línia de negoci, siguin en paper o digitals en forma d'app pel mòbil, tabletes i altres dispositius.

En segon lloc, un cop sabem les tasques a fer, caldrà establir-ne els objectius i prioritzar-los, posar-los en una seqüència lògica i temporal.

En tercer lloc caldrà definir quines d'aquestes tasques són les IMPORTANTS i centrar en elles la nostra atenció, focalitzar-nos en elles.

En quart lloc, aprendre a diferenciar les tasques urgents de les importants. La urgència no és més que una qualitat associada al temps, que augmenta a mesura que disminueix el temps disponible per realitzar la tasca i en funció del volum de la pròpia tasca. En canvi la importància va associada a les conseqüències de l'execució o no de la tasca, així doncs, la importància augmenta si les conseqüències de no fer-la també augmenta, així només serà important allò que si no fem ens provocarà un sofriment greu. Ara idò cal decidir i etiquetar les tasques en funció d'això...

En cinquè lloc, cal aprendre a dir que NO, a les tasques que no són crítiques. Aquí el que realment estem fent és intentar seguir focalitzats en el fet important, deixant el menys important/urgent en darrer lloc "per si ens sobra temps".

En sisè lloc, podem agrupar les activitats similars a fi d'estalviar temps a l'hora de dur-les a terme. Per exemple si cal anar a fer la compra, podem sortir amb una ruta preestablerta per tal de passar per tots els llocs on hem de comprar i sabent què volem de cada lloc i així tornar a casa sense oblits i amb la compra feta.

En setè lloc, cal ser conscients que del que està en les nostres mans o del que no, així doncs serà important saber gestionar les interrupcions, ja que avui en dia no està en les nostres mans que no ens interrompin, el mòbil, el timbre, el veí, les obligacions, etc...

En vuitè lloc, caldrà eliminar els hàbits de feina poc profitosos, sí, aquells que tenim ben instaurats però que no ens acaben de funcionar del tot bé.  Per posar un exemple, si en posar-nos a fer feina amb l'ordinador hem d'esperar a què arranqui durant 5 minuts, potser cal que revisem l'estat de l'ordinador i la seva configuració a l'hora d'arrancar per tal de fer-lo més àgil....

En novena posició, i sempre que puguem delegar tasques, caldrà fer-ho i fer-ho de la forma correcta a fi de què no suposi un extra de feina alhora de revisar-la.

I finalment, reservar-se una hora de relaxament, per seguir treballant però no en les tasques en si, sinó revisant la consecució dels objectius, ens ajudarà a veure on hem estat efectius i on no, per on estalviat temps i per on no a fi de reflexionar i analitzar com ha anat el dia i preparar l'agenda per demà tenint en compte l'aprenentatge de com hem gestionat les 24h del dia d'avui.

Com sabeu m'agrada facilitar-vos la tasca de recerca en cada temàtica que exposo així que avui, després d'aquestes consideracions generals sobre la gestió del temps, us recomano un link interessant on podreu veure unes "Lleis del temps" recopilades per  Alberto Barbero, 

http://www.albarbero.com/2013/08/posts-4.html

Així mateix cal reconèixer la bona feina dels infogràfics, ja que simplifiquen molt la comprensió dels continguts, quan d'una ullada pots tenir tota la informació al teu abast, és per això que vos poso la següent infografia que espero us resulti interessant, està basada en el llibre The Seven Habits of Highly Effective People, Stephen R. Covey 1989.

Feim un reset per acomiadar l'any?

Sovint des dels més sincers propòsits de cap d'any, aquells que representen allò que voldríem per a nosaltres o pels nostres, allò que desitjam ser, a aconseguir posseir,... fins a final d'any, es trenquen o es perden pel camí fruit de les influències i anades i vengudes de la vida, del dia a dia, dels normals entrebancs que conformen el fet d'existir.  Parlo dels "bons propòsits",  aquells que en dies com avui estan de moda, els que anotem tot just hem comprat la nova agenda que ens ha de servir de guía per atravessar un nou grapat de mesos amb la millor de les voluntats per assolir-los.

No està malament tenir bons propòsits, noves fites i nous reptes, és més ho considero del tot necessari, gairebé tant però com el fet de fer neteja. Sí heu llegit bé, neteja. Però no només  aquella que farà que la visita dels vostres familiars sigui més agradable a la vista, la roba neta, el trastum arraconat, la casa espolsada i fregada i el fems llençat a fora, NO, parlo d'una altra neteja, una de més profunda i que sovint no es veu a simple vista, la que va per dins, la neteja dels pensaments, de les quimeres, de les preocupacions, de les tensions (mentals i corporals).

Quan parlo de la "neteja" ho faig emprant la metàfora de la computadora per referir-me al conegut "reset".  Em refereixo al fet d'aturar el sistema per un moment (tan llarg com sigui necessari) per tal de poder-ho recol·locar tot al seu lloc dins del nostre organisme, dins la nostra vida, dins la nostra rutina, reestructurar els elements amb que interactuam, reconsiderar les nostres actituds envers a determinats temes i/o persones i/o situacions, llençar al fems allò innecessari pel tram de camí que se'ns ve inevitablement a sobre per a poder-lo disfrutar com es mereix, com ens mereixem.

Sovint faig ús d'aquesta metàfora amb un clar exemple. Els corredors de llarga distància, abans d'una prova, només agafen allò estrictament necessari pel camí o ruta  a recórrer, i és que si no ha de ploure segons les previsions, per a que agafar el paraigües??  I molts diuen però i si llavors plou??  Ben dit, si llavors plou caldrà deixar-la caure no?? Gaudir de la pluja també és una opció, et renova, et fa sentir viu, et dóna una oportunitat més per adonar-te del pas "tranquil" del temps i tanmateix la pluja només banya i amb un poc de mala sort aplegam un constipat...

Estic segur que si molts de vosaltres que em llegiu, agafeu la vostra bossa de mà, segurament hi trobareu bastantes objectes que ja no hi tenen cap funció especial/necessària i que no fa falta passejar amunt i avall contínuament, veritat??  Doncs aquest és l'exercici que us proposo per aquest final de calendari. Revisar les bosses, els armaris, l'habitació, el cotxe, les tasques pendents... i com no, les il·lusions pendents, aquelles que posposem sovint per a un millor moment a la vida, aquelles que estem arriscant no assolir mai, ja que el moment ideal no arriba, almanco així com el tenim de "idealitzat".

La sensació posterior a fer aquesta buidada, aquest reset, tant a nivell físic com emocional us asseguro que no vos deixarà indiferents, cadascú trobarà la forma de fer-ho, d'alliberar-se d'allò inútil, d'allò esgotat, d'allò vell i donar-li o bé un altre lloc o bé un altre ús a fi de tenir un entorn al voltant nostre totalment funcional, agradable i sense noses, sense molèsties, ni rancors, ni malentesos, amb renovada actitud de cap a tot el que ens envolta, aquest és el secret per a renovar-se, no deixar que s'enquistin les coses, ni les emocions i donar-los el "flow" (deixar-les fluir) que precisen. Cal recordar que la vida en sí és el camí, i que tot en ella és dinàmic, no hi ha res estàtic, així que cal acceptar el moviment i aprofitar-lo en el nostre favor per tal de poder nedar la vida!!!

Caminem lleugers de pes, portem allò necessari i mirem endavant amb il.lusió i coratge. Allò més important ho portem a dins!!!!

Enlloc de Bon Any vos desitjo Bones Actituds, així m'asseguro que el 2015 serà un bon any per a tots/es vosaltres!!!!!

Gràcies per a la vostra confiança!! Salud!

Parlem de sexe? Parlem-ne!

Molts de vosaltres segurament recordareu aquell programa que emetia RTVE devers els anys '90 anomenat "Hablemos de sexo", un espai dirigit per Narciso Ibáñez serrador i presentat per la sexòloga Elena Ochoa, el recordau?? En el seu primer programa explicava que l'únic que pretenien era definir clarament el que era saludable i el que no quant a conducta sexual, i no era poca cosa en aquells temps... Lorena Berdún, Dos rombos, etc. són noms que segur que us poden sonar i és que parlar de sexualitat sempre va ser com a molt "tabú", però els temps canvien i el sexe ha recuperat el lloc i el protagonisme digne de l'activitat que ha fet perdurar l'espècie humana. 

Avui idò us vull parlar una mica de sexe, amb una clara intenció, tombar els mites que envolten a una de les eines més antigues existents per a mantenir una bona "salut sexual". Però primer caldrà definir què entenem per salud sexual, doncs la OMS (Organització Mundial de la Salud) la defineix com "un estado de bienestar físico, emocional, mental y social relacionado con la sexualidad" i no només per absència de malaltia, disfunció o incapacitat. Així doncs, a partir d'aquesta definició el primer que ens ha de venir al cap, és que el sexe no és un complement de la vida, de la salud o del benestar, sinó una de les peces claus d'aquesta salud "integral" Bio-Psico-Social que intentam fomentar i mantenir diàriament. Això vol dir que cal esmerar-se en cuidar d'aquest aspecte per a poder dir que estam saludables en totes les àrees. Idò, quina és aquesta eina/joguina en la que avui ens centrarem?? 

Quins són aquests mites que l'envolten? Començam... Estic parlant dels coneguts com a "consoladors" o dildos, el més antic dels quals data aproximadament del 27000 a.C. (període Paleolític). Fou trobat a la cova de Hohle Fels,a uns 500m sobre el nivell de la mar, a la vall del riu Ach, prop d'un poble alemany anomenat Schelklingen. 

Com veis fa molts d'anys que s'empren, gairebé 30000 anys, ni més ni manco, però avui en dia segueixen essent uns "desconeguts" per gran part de la població, cap als quals s'hi conserven un bon grapat de mites o falses creences que cal tombar com a primer pas per sentir una sana llibertat durant la conducta sexual. Un fet que demostra que aquest "tabú" que envolta la sexualitat es va desmoronant (a la fi) i passant a ser un tema "normal" és que ja no només es poden adquirir "consoladors" o altres juguetes sexuals a les famoses "sexshops" sinó també a tendes relacionades amb la salut, farmàcies, herbodietètiques, parafarmàcies, etc... essent això un clar símptoma d'evolució positiva dins la nostra societat. 

Doncs bé, l'ús d'aquests instruments, té una gran utilitat terapèutica en casos com el vaginisme, l'anorgasmia i d'altres alteracions/dificultats per a la pràctica del sexe i la naturalització de la pròpia sexualitat. I és que el primer pas per a poder compartir la sexualitat amb companys/es sexuals passa per un bon auto coneixement, i auto exploració, que no son només propis del sexe masculí. "La sexualitat ha de ser lliure i per això es pot emprar qualsevol artefacte sexual" en opinió de la sexòloga Elena Llamas. Agafem d'exemple les conegudes bolles xineses, les quals han demostrat en diferents estudis contribuir especialment al reforçament o tonificació del sòl pèlvic, relacionat amb alteracions com les pèrdues d'orina i d'altres. Tal com apunta aquesta sexòloga, "La sexualidad es más que el placer, es conocerse a uno mismo", per això és fonamental dins la pràctica psicològica encaminada a la resol.lució de problemàtiques de caire sexual, començar per donar una informació clara i correcte al respecte de la sexualiat, l'anatomia sexual d'homes i dones i sobretot, desmuntar els mites que envolten aquesta activitat. 

Anem a tombar alguns mites quant a les joguines sexuals,... 

Mite 1: Només els empren persones insatisfetes sexualment: o pensar que són només per a fadrins. Doncs no, són una bona eina de joc per a parelles, per a rompre la monotonia, però això no vol dir que tinguis mal sexe, o poc que t'aporti plaer, senzillament sonn un entreteniment més, un recurs més cap al plaer, cap al joc, ajudant a millorar l'experiència sexuals dins les parelles i fora d'elles, en l'espai íntim i solitari d'un mateix. Tot són formes de fer l'amor. 

Mite 2: Emprar-los em farà perdre sensibilitat: preocupació sobretot comú dins el sector femení, idò no hi cap investigació seriosa que confirmi que per exemple l'estimulació del clítoris amb juguetes sexuals produeixi insensibilitat permanent, si més no, dependrà del tipus de joguina, del temps i de què s'empri de la forma correcta. 

Mite 3: Només podré tenir orgasmes amb el "consolador": i és que hi ha molta gent que pensa que un cop comences a emprar-lo es produeix una espècie d'addicció, doncs bé, no té res a veure una cosa amb l'altre i que puguis arribar millor a l'orgasme gràcies al vibrador, no vol dir que no et puguis masturbar d'altres formes i acabis arribant també a l'orgasme amb major o menor facilitat. 

Mite 4: Si tinc un consolador no necessito tenir parella: bé, aquest pensament que turmenta a moltes persones, no és més que com deim en bon mallorquí, mesclar ous amb caragols, i és que no podem comparar el que és una activitat més dins la vida d'una persona, amb el que és tenir una parella, així doncs aquesta por a no voler tenir parella després de provar un consolador, aniria més lligada a altres factors de caràcter "social/relacional" que no pas al mateix ús de la joguina sexual. 

Mite 5: Si la meva parella , dir que no està satisfeta amb mi: un altre dels bons... si bé podria ser una de les raons, no vol dir que així sigui, és més, dins d'una relació de parella, que s'estima i que es té prou confiança mútua, què millor que disposar de major nombre de recursos per tal d'assolir el plaer junts?? 

Mite 6: les joguines sexuals són insegures: en aquest aspecte com en d'altres sectors de la vida quotidiana, sí que cal mirar-s'hi una mica, i no anar a buscar el més econòmic, ja que la qualitat sí que importa i es paga, tampoc val a dir que si escullo el més car serà el més segur... però sí que cal investigar una mica abans de comprar i buscar dissenys i materials que siguin fiables i resistents i que no ens puguin fer mal, així com cuidar-ne la higinene i conservació per tal d'evitar malalties o accidents desagradables. Però és com tot, si fas les coses bé... pots anar per tot... ;)

Mite 7: Compartir joguines sexuals NO pot ser font de ETS (Malalties de transmissió sexual): Ni ha qui s'hi llença sense reparar en què SÍ que poden ser font de ETS!!! Així idò, si fas comptes compartir-los amb algú, és important que empris les proteccions necessaries, ja que podries exposar-te a contagis de malalties i infeccions innecessàries. empra preservatius i canvia-ls cada cop que facis intercanvis, no oblidis rentar el consolador amb un desinfectant apropiat i així deixar de banda riscos innecessaris. 

Aquesta llista podria seguir fins a avorrir, tan sols he volgut pegar una ullada ràpida a un tema que sempre està d'actualitat. Bon profit i bona sexualitat!

Una breu i divertida reflexió sobre el TDAH

Avui vos convido a veure aquest breu video d'una xerrada TED, que parla sobre un dels trastorns per a mi més controvertits que existeixen avui dia, el TDAH. Amb això no vull pronunciar-me sobre si opino que existeix o no realment, tan sols generar el dubte de si el fet d'etiquetar i classifcar a un infant en aquesta "casella", no ens limitarà  en excés a l'hora de donar-li un cop de mà...  Si ja ho sé ja que soc molt crític amb aquests aspectes...

Un dels grans... Especial Daniel Goleman

El llibre que passejo a munt i avall aquests díes, explicat en anglès pel seu autor, en Daniel Goleman. Si teniu una horeta per practicar l'escolta en anglés amb un contingut força interessant, no ho dubteu val la pena escoltar a gent així.



I ja que hi som, no puc deixar passar l'oportunitat d'oferir-vos una altra horeta de coneixements sobre la Intel.ligència emocional, del mateix autor. espero que vos sigui interessant.

Actitud: Victor Küppers at TEDxAndorralaVella

Un crack en aquest tema!!  Disfrutau-lo!!!

Positivant l'actitud

I és que tot és qüestió d'actitud... ja que amb una actitud positiva tot resulta més senzill, més factible, més possible... però amb una actitud negativa, ens posam més traves del compte, en dificultam el camí alhora d'assolir els nostres reptes, i el dia a dia se'ns pot arribar a fer mooooolt més feixuc.

Avui vos atraco en modo d'esquema les claus d'una actitud positiva segons exposa en Rubén Turienzo en un dels seus darrers llibres divulgatius (Smile, el arte de la actitud positiva),  i serien les següents:

1.- SIMPLIFICAR:  "la vida no és fàcil però és senzilla"  si simplifico les coses, el dia a dia, guanyaré en eficiència, en energía, en autoestima i en temps. Cal recordar que cada problema ens deixa una rua, així doncs cal demanar-se per a cada acció...

    - busco la meva comoditat?
    - estic prejutjant pel meu passat?
    - busco només reconeixement?
    - podria viure sense això?
    - com podria substituir-ho per allò més senzill?

2.-RELATIVITZAR:  "Creu-me l'univers no conspira en contra teu, no ets tan important"

el sabor de la teva felicitat no depèn del succés sinó dels ingredients amb els que els mescles, la vida és mutable. Un mateix succés pots viure'l com un gran inconvenient o com una gran oportunitat. Recorda que pensament i acció van units.

El comportament extern està precedit per una conducta mental, per una forma d'entendre les coses, per una forma de percebre, de processar i finalment d'interpretar els fets. Així la negativitat no du més que  més negativitat.

Que guanyo si relativitzo?  positivisme, capacitat resolutiva, oportunitats i relaxació.

3.-POSITIVITZAR:  "Qué dolent és trobar-se un cuc a una poma, ara imagina't trobar-t'en mig!!!!!"

Si positivitzam les coses que ens van passant, guanyarem en alegría, efectivitat, motivació i salut.
El temps que dedicam a pre-ocupar-nos no el dedicam a ocupar-nos. Un dels exercicis més comuns en aquesta linea és aquell de cada nit, escriure tres coses positives del dia viscut i associar una de negativa a alguna cosa positiva, ni que sigui fent-ne una paròdia.

4.-IL.LUSIONAR:  "Fins i tot el fems serveix per alguna cosa"  No existeix res amb el que no es pugui construir.

L'odi, la ira, la ràbia, la rutina, la frustració, la por a fallar en intenar-ho, la peresa son obstacles de la il.lusió.

Il.lusionar-se aporta optimisme, productivitat, autoestima, estabilitat.

5.-MODIFICAR:  "La vida és canvi"  "Mai peguis cops a un mur, ell no sagnarà, però tu sí"  "allò realment impressionant de ser un salmó és que la corrent és només una referència, no una direcció obligatòria"

"Convertim en certeses allò que imaginam. Si el teu cap ho veu, el cos ho sent i els teus hàbits responen"

Els grans mestres sempre començaren com a aprenents. La supèrbia de creure't el millor i sense res a aprendre no sols ser res més que una expressió del teu bloqueig davant la por d'escollir, i equivocar-te.

Que guanyam si modificam? guanyam esperança, equilibri, utilitat i llibertat.

El procés d'estrés és una espiral vertical interna basada en la repetició de patrons errònis i creènces limitans.  No modificar un element que et genera ansietat o malestar, estableix un vincle de culpa i autocastig que trenca el teu equilibri.

Que el matí no acabi amb els teus somnis!!
Joventut és tenir projectes i il.lusions i no un any de naixement, rejoveneix amb la vida que posis en els teus anys que estan per venir!!!
Cuida el rastre que vas deixant en la teva vida.
A cada queixa una propsota.
Reforça els punts que t'ajunten, no els xaps que et trenquen.