domingo, 18 de enero de 2015

1 nou any, 12 mesos, 53 setmanes, 365 oportunitats!!!

Acaba un any i en comença un altre, un senzill "tall" a l'eterna continuïtat dels cicles circadians per reagrupar-los en períodes diferenciats. Tanmateix a fora, a l'altre cantó de la finestra ara mateix és hivern, com l'any passat en aquests dies, i l'altre i l'altre...  quanta gent no es demana contínuament sobre el pas del temps, com va començar? Com acabarà?

La qüestió important en el "avui" no és tant aquesta de com passa el temps, crec jo, sinó més bé que en feim del temps de què disposem, com l'invertim o el tudem, amb qui el compartim i per fer què? Com l'assaborim i com de conscients en som del que ens aporta el fet que dóna "moviment" a la vida. Sí MOVIMENT, ja que si mirem el rellotge veurem com les agulles no paren de moure's, volta rera volta sense aturar... però què passa si el llencem i no el tornem a emprar??  Doncs avui en dia ja no és cap proesa, ja que tenim rellotges per tot arreu, al mòbil, a la cuina, al carrer, al metro, al bus, al taxi, a la feina, els companys i fins i tot els desconeguts, aquells que sovint es ficaven la mà a la butxaca per treure'n un apreciat model si els demanàvem... Que té hora per favor?

Si no existissin els rellotges, segurament seria el sol i la lluna els qui ens farien veure que van passant els dies, i ens ajudarien a apreciar el "moviment" de la vida, el seu compàs, el seu ritme.



Avui al SAPS parlarem de l'oportunitat que suposa el fet de saber que disposem d'un any sencer recentment encetat, 365 oportunitats (bé val, 347 si descontem el que ja ha passat  ;) ) o dies per assolir els nostres reptes, per viure'ls com ens agradaria, per fer-ne d'ells allò que en volem, per tal que ens proporcionin o ens en donin la dimensió temporal per obtenir allò desitjat, sigui una sensació, un objecte material, una fita, etc... 

Així doncs, què es pot fer amb el temps??  Uns diran que administrar-lo, altres que invertir-lo, uns altres gaudir-lo, i d'altres senzillament veure'l passar.

Doncs bé, hi han una sèrie de coses importants a tenir en compte si un es planteja considerar el temps com un bé apreciat, com una cosa de valor que cal aprofitar, i més avui en dia i si estem immersos dins aquesta societat que n'ha fet del temps i del seu "moviment" una eina de gestió de persones, un marcador de diferències, un negoci al cap i a la fi. De fet, fa uns ja començaren a sorgir els primers bancs de temps, fent palès que el temps és important a les nostres vides.

Decàleg del bon gestor del temps:

En primer lloc, és primordial que per administrar o gestionar de la millor manera el nostre temps, el PLANIFIQUEM, és a dir, que programem a poder ser de forma diària el que farem. Au idò, els fabricants d'agendes ja tenen línia de negoci, siguin en paper o digitals en forma d'app pel mòbil, tabletes i altres dispositius.

En segon lloc, un cop sabem les tasques a fer, caldrà establir-ne els objectius i prioritzar-los, posar-los en una seqüència lògica i temporal.

En tercer lloc caldrà definir quines d'aquestes tasques són les IMPORTANTS i centrar en elles la nostra atenció, focalitzar-nos en elles.

En quart lloc, aprendre a diferenciar les tasques urgents de les importants. La urgència no és més que una qualitat associada al temps, que augmenta a mesura que disminueix el temps disponible per realitzar la tasca i en funció del volum de la pròpia tasca. En canvi la importància va associada a les conseqüències de l'execució o no de la tasca, així doncs, la importància augmenta si les conseqüències de no fer-la també augmenta, així només serà important allò que si no fem ens provocarà un sofriment greu. Ara idò cal decidir i etiquetar les tasques en funció d'això...

En cinquè lloc, cal aprendre a dir que NO, a les tasques que no són crítiques. Aquí el que realment estem fent és intentar seguir focalitzats en el fet important, deixant el menys important/urgent en darrer lloc "per si ens sobra temps".

En sisè lloc, podem agrupar les activitats similars a fi d'estalviar temps a l'hora de dur-les a terme. Per exemple si cal anar a fer la compra, podem sortir amb una ruta preestablerta per tal de passar per tots els llocs on hem de comprar i sabent què volem de cada lloc i així tornar a casa sense oblits i amb la compra feta.

En setè lloc, cal ser conscients que del que està en les nostres mans o del que no, així doncs serà important saber gestionar les interrupcions, ja que avui en dia no està en les nostres mans que no ens interrompin, el mòbil, el timbre, el veí, les obligacions, etc...

En vuitè lloc, caldrà eliminar els hàbits de feina poc profitosos, sí, aquells que tenim ben instaurats però que no ens acaben de funcionar del tot bé.  Per posar un exemple, si en posar-nos a fer feina amb l'ordinador hem d'esperar a què arranqui durant 5 minuts, potser cal que revisem l'estat de l'ordinador i la seva configuració a l'hora d'arrancar per tal de fer-lo més àgil....

En novena posició, i sempre que puguem delegar tasques, caldrà fer-ho i fer-ho de la forma correcta a fi de què no suposi un extra de feina alhora de revisar-la.

I finalment, reservar-se una hora de relaxament, per seguir treballant però no en les tasques en si, sinó revisant la consecució dels objectius, ens ajudarà a veure on hem estat efectius i on no, per on estalviat temps i per on no a fi de reflexionar i analitzar com ha anat el dia i preparar l'agenda per demà tenint en compte l'aprenentatge de com hem gestionat les 24h del dia d'avui.



Com sabeu m'agrada facilitar-vos la tasca de recerca en cada temàtica que exposo així que avui, després d'aquestes consideracions generals sobre la gestió del temps, us recomano un link interessant on podreu veure unes "Lleis del temps" recopilades per  Alberto Barbero, 


Així mateix cal reconèixer la bona feina dels infogràfics, ja que simplifiquen molt la comprensió dels continguts, quan d'una ullada pots tenir tota la informació al teu abast, és per això que vos poso la següent infografia que espero us resulti interessant, està basada en el llibre The Seven Habits of Highly Effective People, Stephen R. Covey 1989.












No hay comentarios:

Publicar un comentario