Ningú no pot donar les passes per un altre persona, igualment cap altra persona del món pot fer el nostre camí, som semblants, però difrents, tots portem un bagatge que ens fa únics, tenim uns antecedents particulars i intransferibles que ens fan únics, especials, característics. Tots seguim el "nostre camí" i en ell hi trobam més gent, llocs, experiències, situacions que ens fan sentir millor o pitjor, situacions que ens donen "oportunitats d'aprenentatge" tot i que sovint quan l'equilibri trontolla no vegem així, sinó com a "problemes" "entrebancs" u "obstacles". Aquest és el moment de contar amb les aportacions de la psicología, la gran desconeguda i generadora de recels. Però com deia el meu avi, la por en haver-la vista no és res... i és ben cert, als gabinets de psicologia no et faran cap miracle, seràs tú mateix qui el faci amb treball i esforç, i amb una actitut apropiada. Aquí hi han de treballar els dos, pacient i terapeuta en la mateixa linea, amb un compromís clar de cap als objectius que s'hi plantegin, per tal de poder fer-ne d'aquest camí que és la vida tot un seguit "d'oportunitats" per a desenvolupar-mos com a persones. T'hi apuntes??
