miércoles, 15 de mayo de 2019

Psicòleg de l'esport?? En què em pot ser útil??

Segur que aquests darrers anys has sentit parlar de  conceptes com ara, percepció, mindfulness, atenció selectiva, foacalització de l'atenció, capacitat de concentració, millora de rendiment, entrenament mental, meditació....  tots són conceptes relacionats amb la psicologia i amb el benestar. N'hi han molts més que es van possant de moda dins la grupeta d'entreno, dins de l'equip o al teu propi club durants el entrenament de tota la vida.... i és que la psicologia (ciència que estudia la conducta humana) i concretament la psicologia aplicada a l'esport o psicologia esportiva (tot esport és conducta) està cada vegada més de "moda" diuen... no hi estic d'acord, no pel senzill fet, que no és cap moda, sinó que cada vegada més és més coneguda i son més valorades les seves aportacions i beneficis al benesar de l'esportista i al funcionament dels clubs i famílies relacionades.  A ningú se li ocorre anar al metge perque està de moda, no???

Imagen relacionada

Llavors, qui pot anar a la consulta d'un psicòleg esportiu? Doncs bé, podríem caure en primer lloc en pensar que només hi pot anar un esportista, però no, els psicòlegs de l'esport no només treballam amb esportistes, també treballam amb persones que per un motiiu o altre han patit alguna lesió personal que els limita en la seva vida diària, amb persones que volen iniciar-se en alguna activitat física (no precisiament esportiva/competitiva), treballem també amb clubs que volen donar formació als seus esportistes o cos tècnic sobre la importància de la gestió mental/emocional en l'esport i/o en l'organització i gestió d'entitats esportives, treballam també amb estudiants que preparen oposicions per tal d'ajudar-los a afrontar les proves físiques, coma ara bombers, policies, etc... treballem també amb nins a l'esport base en transmisió de valors i gestió emocional, de la mateixa manera que també treballam amb esportistes però centrats ens la part humana de l'esportista, en la "persona" que a part d'esportista, també es treballador, mare, amic o pacient... i un llarg etcétera d'exemples més.


Pot ser et demanes, quan és un bon moment per provar d'anar-hi?  Idò, jo et diria que precisament quan et fas aquesta pregunta és  segurament el moment ideal. M'explico, sovint quan ens feim aquest tipus de preguntes, sol ser quan dins nostre ja hem "detectat" una necessitat o una carència d'eines per afrontar determinada situació (sigui o no esportiva), en aquest moment és quan entra en joc la nostra "motivació" per al canvi o el nostre "conformisme" que ens inmovilitza. Així doncs, si detectes la necessitat i estàs motivat pel canvi (tens voluntat per posar-hi remei), ja no hi ha excuses per donar la passa, que com sempre dic, és el 50% de la feina a fer... la resta ja anirà més rodat.

En què em pot beneficiar la psicologia esportiva?
Per exemple a aprendre a gestionar millor les derrotes, les victories, l'esforç, la dedicació, a millorar també el rendiment i en conseqüència també els resultats, a millorar la cohesió de l'equip, la teva resiliència, la teva capacitat de sacrifici, la gestió del dolor i en la recuperació de les lessions, a controlar millor l'estrés competitiu o l'ansietat pre-competitiva, a tener unes autoinstruccions positives i útils (és a dir, a parlar-se bé), a millora l'autocontrol sobre la nostre execució conductual, sobre la nostra "puesta en escena", a detectar quan la vida se'ns fa feixuga a nivell personal i afecta el nostre rendiment o disfrute de la nostra vessant esportiva, a conciliar esport i familia, a capacitar-nos per poder gestionar bé com a pares l'actitivitat esportiva dels nostres fills i a saber detectar en ells quan sorgeixen problemes familiars, esportius, escolars, d'estat d'ànim... També em pot beneficiar en la millora de la nostra capacitat d'atenció, en la gestió emocional del que ens passa a la vida, en ensenyar-mos a establir objectius realistes per a dirigir el nostre esforç i poder assolir-los. 

I així podriem seguir amb infinitat d'aspectes on la figura d'un psicòleg especialitzat en esport ens pot ser d'ajuda. Mai he entès el perque aquest tabú sobre si vaig o no al psicòleg, quan per exemple ningú s'amaga del fet d'haver anat al metge o al dentista o al ginecòleg,...Sempre he pensat que així com tothom en algún moment de les nostres vides anem al metge o algún especialista, seria molt beneficiós per la societat en general i per la gent en particular, anar al psicòleg algun pic a la vida, per tal de coneixer-se millor, per descobrir els seus limits i poder gestionar-los de la millor forma si vol.

Una darrera reflexió per fer-vos veure la importància de la psicologia aplicada a l'esport...  Per un moment als que sigueu practicants d'alguna modalitat esportiva ja sigui a nivell amateur o professional, intentau pensar que passaria si desconnectésiu el vostre cervell durant el partit o la prova esportiva. Els músculs no funcionarien, el bombeig sanguini, la respiració, l'equilibri, la força, la visió, l'oïde, el tacte,... tot deixaria de funcionar... doncs bé, qui ho gestiona això?? el cervell. La nostra ment és l'encarregada de gestionar tots el processos mentals implicats en la conducta humana, llavors una bona gestió mental, un bon entrenament mental, va lligat a una millora de l'execució esportiva, a un millor benestar i a una millor gestió i vivència dels resultats d'aquesta pràctica.

Com deia un mestre de la meva  Facultat de psicologia "Salut i neurones"!!