Molts d'anys i Feliç 2019!

Familia: saludable perque sí??

Com sabeu m'agrada atracar-vos, quan la feina ho permet, alguna reflexió, sense ànims de modificar l'opinió de ningú, però sí amb l'objectiu d'induir a la reflexió, al sà qüestionament de les pròpies creençes per tal de flexibilitzar-les o si més no, enfortir-les.

Avui m'he decidit a afrontar un dels temes que per curiós que sembli, es sol postular com a més "tabú" a consulta, el concepte de "FAMILIA". Uf! direu alguns/es. Idò sí, la familia tema tabú??  

M'explico.

Per una banda podem entrar a la wikipedia o al diccionari de la R.A.E. i treure'n la definició oficial i quedar-nos tranquils, donant per bó tot el que allà hi apareix, perfecte. Però per altra banda, el degoteig de consultes derivades de "problemes familiars" és continuu i això no em deixa indiferent, sobretot quan sovint hem "mamat" una de les idees recurrents més qüestionable de totes, expressada més o manco amb aquests termes: "els germans s'han duen bé" "mai hi ha problemes a la familia","sempre ens hem duit bé",  "les germanes no es barallen", "als pares se'ls ha de respectar", "dona-li un beso a l'àvia!", etc...  Són comentaris que solem fer "en familia", sovint baix la creeença d'una educació en el respecte, acabam "obligant" a un infant a besar a un familiar (perque sí!). De la mateixa forma que sí o sí, el dia de Nadal s'ha de "dinar a casa de la familia"...  Hàbits, costums, tradicions,... que no fan més que "condicionar" la nostra realitat diaria, forçant conductes que potser no es durien a terme de forma voluntaria, o sí, per tal d'assegurar d'alguna manera una certa unitat, una certa imatge de que "tot va bé" i sovint això acaba en hipocresies vàries entre els seus membres, no??  No vos ha passat mai?? Segur??  Sincerament, és d'allò més comú per molt que ens centrem en ocultar-ho.

Hi ha una idea clau a analitzar en tot plegat:  La familia no l'escollim. I com tot allò que no escollim, ben bé podria ser que no ens acabés fent el pes, o que no estiguem "en la misma onda" tot i viure baix el mateix sostre. En aquesta línea veim sovint a consulta, infants que "aguanten o toleren per no faltar al respecte als pares" conductes impropies d'un progenitor, abusos, maltractaments més o menys explícits, etc... Perque és mun pare i ell comanda, o perque mu mare sempre té raó...  

Ufff!!! Nooo!!!!  

Aquí m'agradaria regalar-vos un fragment  d'un poema de Pedro Salinas:

Ahora ya sé que los árboles 

tienen sus pájaros fieles 

porqué las ramas no atan: 

ofrecen. 

Hi ha una idea clau a analitzar en tot plegat:

Cada vegada s'està sentit més el terme "famílies tòxiques" definides com aquelles families en les que alguns dels seus membres o les seves interaccions tenen efectes negatius sobre algún altre membre o membres de la mateixa familia. Llavors, la toxicitat pot ser molt variada, començant pel fet de "l'obligatorietat de pertenença imposada pel neixement", passant pel tipus de relació que s'estableix, sovint relacions de poder, de desequilibri i d'un major o menor grau de respecte a la individualitat de la persona, al seu caràcter, o a les seves inquietuts.  Així amb el temps, es van covant trastorns en la persona que acaben sorgint ja sigui de forma explosiva o més progressiva, acabant provocant malestar clínicament significatiu.  

Aquí hi trobam casos com per exemple els següents,  la síndrome del "niño Tirano",  nins o joves insegurs, incapaços de prendre decisions per ells mateixos, fruit sovint d'una sobreprotecció patológica o d'un estil educacional basat en la por a la vida (no vagis d'excursió que et pots fer mal...), l'abandonament físic i/o emocional per part dels progenitors, la violència més o menys encuberta, ja sigui verbal, emocional, física,... la projecció als infants de les pors i limitacions dels progenitors, el conviure amb familiars amb patologies psicològiques, i com no, el veure a casa uns "models" sovint rancis, desadaptats o perniciosos.

Avui vos he atracat un punt de vista més sobre la familia, per desmitificar el fet de que: Si o Sí, la familia és saludable, sana, protectora, convenient, necessària, imprescindible o fins i tot perfecta...

Per a mi no hi ha familia més saludable que aquella que sap reconéixer les seves limitacions i un cop reconegudes, ser prou flexible per obrir-se a "conviure" de forma "respectuosa" amb les diferents individualitats que la conformen, en equilibri, en armonia i clar que sí, amb els problemes lògics que hi ha a tot entorn on conviuen diferents interessos i voluntats dignes de ser expressades, tengudes en compte i fins i tot estimades i valorades.

Així doncs, no totes les famílies son per definició saludables o no almanco sempre, i no sempre son tampoc entorn correctament socialitzador, enculturitzador, protector, promotor, etc... 

L'esperit crític en aquest entorn, tot i que molt tabú en segons quines situacions, penso que és fonamental per a poder detectar i reaccionar a temps, abans que el "mal estigui fet" i poder gaudir de la diversitat humana en tot el seu esplendor.

Salut i que pogueu escollir dia a dia estar en la familia que vos ajudi a créixer i ser la millor versió d'un mateix.

Un psicòleg a pista

Com alguns/es ja sabreu, fa cosa de mig anyet vaig començar a col.laborar amb el club de tennis del que en soc pare, alumne i gran seguidor, per ajudar-los a dur els seus entrenaments un poc més enfora. En primer lloc m'agradaria agraïr a en Vicenç Colomar la seva determinació i voluntat d'afegir  la figura del psicòleg esportiu al seu club per tal de completar així la formació dels alumnes, complementant els aspectes tècnics, tàctics i físics amb el que seria l'entrenament mental específic per a tennis.

Així doncs vaig organitzant setmanalment i ens els diferents grups, els temes que aniran treballant a cada entrenament. Es tracta de sessions d'uns 30 minuts de durada on sovint començam per una breu introducció teórica del que llavors posarem en pràctica amb exercicis concrets. Aquests exercicis ens serveixen per verue les habilitats mentals dels alumnes, i la seva capacitat d'aplicació real en pista, per a llavors anar treballant i entrenant cadascuna d'aquestes habilitats necessàries per fer-ne del tennis no només un esport on gaudir i desenvolupar-mos física i tècnicament sinó també com a persones, companys, fills, etc... Como sempre dic “això que veim avui, tant vos servirà a la pista com a la vida”.

Segur però que així i tot hi ha pares o coneguts que es demanen, i de que deuen parlar aquests asseguts a una pista o a un vestuari? Doncs de forma genèrica vos puc dir que a aquests entrenaments els tenim programats i planificats amb antelació i segueixen la següent temàtica a nivell teòric per assolir els coneixements bàsics,  consta de 12 àrees amb les que s'han de familiaritzar, conéixer i arribar a dominar tant dins com fora de pista. Aquests temes els anam assolint de mica en mica, anant del més general a allò més concret fent una espècie de “pildores” teóriques per tal que els sigui fàcil de recordar, emprant sempre exemples que puguin coneixer de la vida real, del tennis professional, articles, videos, fotos, frases,...Esport, Psicologia i Entrenament mental, Valors i creençes, Motivació, Establiment d'objectius, Autoconfiança, Nivell d'activació, Visualització, Concentració i Entrenament focus atencional, Entrenament intel·ligència emocional, Comunicació i autoverbalitzacions, Entrenament mental post competició, Esgotament, sobreentrenament, gestió de l'esforç, lessions, Nutrició i suplementació natural aplicada a esportistes, etc...

Llavors arriba el moment de la intervenció a pista amb l'entrenador a peu de pista, donant instruccions concretes a cada jugador en funció del cas, preparant jocs amb més càrrega mental on posar en pràctica tot allò explicat a nivell teòric, ajudar davant bloquejos, alteracions del comportament, enfados, situacions de tensió, autocontrol, motivació, focalització etc...  Es tracta de mitja hora a pista amb el grup per tal de fer un treball "conscient" amb el grup.

Finalment, comentar-vos que també ens adaptam a les necessitats del grup i sovint si per algún motiu sorgeix la necessitat de tocar un tema en concret, l'afrontam amb naturalitat i en xerram ja sigui en grup o en petit comité. Així podem donar un servei concret i personalitzat a un/a jugador/a, això sería propiament el procés de coaching esportiu personal. 

  

No només es tracta d'ajudar a "competir millor mentalment", sinó que també hi ha aspectes com ara  ajudar a conciliar la vida d'estudiant, personal, laboral amb els entrenaments i competició, problemes familiars, prevenció de l'abandonament esportiu, gestió de lessions, etc...

Aquesta és un poc la nostra feina que faig al club i m'alegra veure que hi comença a haver gent satisfeta i que en seguiu guadint. Així mateix fer-vos saber que estic a la vostra disposició per a qualsevol consulta. 

Salut i gràcies deixar-me formar part d'aquest petit GRAN club!

Objectius: la base de la motivació.

Com a primer article del 2018 i després d'un gener laboriós, avui vos parlaré dels objectius com a eina per assolir les fites que ens marquem a alguna àrea de les nostres vides, ja sigui a nivell esportiu, laboral, familiar, social, cultural....

Els objectius, aquests grans desconeguts, o potser hauria de dir aquests grans "descuidats", sí, sa veritat és que sovint podem trobar moments ja sigui en la pràctica esportiva, en els estudis, en la feina, o de forma més general en la vida d'una persona, en que sembla que es trobin perduts, allò que en diuen "sin rumbo".  I és que, més sovint del que ens pensam, deixam de posar-nos objectius ja sigui a curt, mitjà o llarg termini, objectius que per altra banda fan una funció de "guia", ens serveixen com a senyal de que estam anant pel camí que prèviament havíem decidit, escollit, dissenyat, preparat, etc...

Els objectius son en aquest cas com les fites de la vorera de la carretera, aquells "Hitos" que ens van confirmant que seguim el camí correcte, que anam avançant i amb quina velocitat ho feim, amb quin grau de rendiment, amb quin esforç i dedicació, i arribat el moment, si ens sentim perduts, és que ens hem desviat d'allò que havíem planificat, llavors alguna cosa no ha anat com volíem i caldrà pegar un cop d'ull enrera per veure què ha estat, com ha estat i treure'n conclusions, fer-ne un aprenenetatge i una posterior readaptació de la marxa, una reestructuración dels objectius pendents d'assolir, aquells que en duran sí o sí a la "META" final,, ja sigui aquesta, acabar la carrera, concluir un informe laboral, guanyar un torneig, etc...

Llavors és força important que tinguem clars els 4 principis bàsics en la formulació dels nostres objectius. I dic nostres per tal de preservar la motivació intrínseca, aquella que neix de nosaltres mateixos, allò que realment ens fa ganes, ens empenya a moure'ns, ens "motiva". ja que vivim en un món on sovint la majoria d'objetius ens venen imposats des de fora, ja sigui que tal dia tenim l'exàmen, que hem d'acabar l¡informe per la setmana que ve, o bé que hem d'assolir els objectius de vendas anuals si o sí.

Així doncs els objectius haurien de:

-Suposar-nos  un repte: és a dir, ens hauríen de forçar a moure'ns a sortir de la nostra zona de comfort, a créixer una mica més enllà d'allà on som, a estirar-nos, no de forma excesiva, però sí sustancial.

-Hauríen de ser específics: o concrets, no ambiguus. Per exemple, vull millorar el meu primer servei al partits de tennis, vull dir amb això que els hauríem de poder definir en termes tan concrets i inconfundibles.

-Hauríen de donar-nos retroalimentació o feedback:  és a dir, que a mesura que avançem per assolir-los anem rebent informació que ens confirmi si avançam o no i en quina mesura, per tal de poder acabar certificant que els hem assolit.

-I finalment, el compromís: aquí hi entra la part més motivacional dels objectius, ens han de empenyer a actuar, ens han de fer ganes, ens hi hem de "comprometre" voluntariament, aquest darrer ingredient és clau per assegurar la nostra capacitat de resiliència, de resistència a l'esforç i sacrifici que sovint són necessaris per arribar a assolir-los.

Així doncs, ja ho sabeu, teniu els vostres objectius clars?  Diuen que "no hi ha cap vent favorable per aquell mariner que no sap a quin port va" , llavors caldrà saber a quin port volem arribar, i llavors emprar el vent que faci al nostre favor.

Salud!!!