Sovint des dels més sincers propòsits de cap d'any, aquells que representen allò que voldríem per a nosaltres o pels nostres, allò que desitjam ser, a aconseguir posseir,... fins a final d'any, es trenquen o es perden pel camí fruit de les influències i anades i vengudes de la vida, del dia a dia, dels normals entrebancs que conformen el fet d'existir. Parlo dels "bons propòsits", aquells que en dies com avui estan de moda, els que anotem tot just hem comprat la nova agenda que ens ha de servir de guía per atravessar un nou grapat de mesos amb la millor de les voluntats per assolir-los.
No està malament tenir bons propòsits, noves fites i nous reptes, és més ho considero del tot necessari, gairebé tant però com el fet de fer neteja. Sí heu llegit bé, neteja. Però no només aquella que farà que la visita dels vostres familiars sigui més agradable a la vista, la roba neta, el trastum arraconat, la casa espolsada i fregada i el fems llençat a fora, NO, parlo d'una altra neteja, una de més profunda i que sovint no es veu a simple vista, la que va per dins, la neteja dels pensaments, de les quimeres, de les preocupacions, de les tensions (mentals i corporals).
Quan parlo de la "neteja" ho faig emprant la metàfora de la computadora per referir-me al conegut "reset". Em refereixo al fet d'aturar el sistema per un moment (tan llarg com sigui necessari) per tal de poder-ho recol·locar tot al seu lloc dins del nostre organisme, dins la nostra vida, dins la nostra rutina, reestructurar els elements amb que interactuam, reconsiderar les nostres actituds envers a determinats temes i/o persones i/o situacions, llençar al fems allò innecessari pel tram de camí que se'ns ve inevitablement a sobre per a poder-lo disfrutar com es mereix, com ens mereixem.
Sovint faig ús d'aquesta metàfora amb un clar exemple. Els corredors de llarga distància, abans d'una prova, només agafen allò estrictament necessari pel camí o ruta a recórrer, i és que si no ha de ploure segons les previsions, per a que agafar el paraigües?? I molts diuen però i si llavors plou?? Ben dit, si llavors plou caldrà deixar-la caure no?? Gaudir de la pluja també és una opció, et renova, et fa sentir viu, et dóna una oportunitat més per adonar-te del pas "tranquil" del temps i tanmateix la pluja només banya i amb un poc de mala sort aplegam un constipat...
Estic segur que si molts de vosaltres que em llegiu, agafeu la vostra bossa de mà, segurament hi trobareu bastantes objectes que ja no hi tenen cap funció especial/necessària i que no fa falta passejar amunt i avall contínuament, veritat?? Doncs aquest és l'exercici que us proposo per aquest final de calendari. Revisar les bosses, els armaris, l'habitació, el cotxe, les tasques pendents... i com no, les il·lusions pendents, aquelles que posposem sovint per a un millor moment a la vida, aquelles que estem arriscant no assolir mai, ja que el moment ideal no arriba, almanco així com el tenim de "idealitzat".
La sensació posterior a fer aquesta buidada, aquest reset, tant a nivell físic com emocional us asseguro que no vos deixarà indiferents, cadascú trobarà la forma de fer-ho, d'alliberar-se d'allò inútil, d'allò esgotat, d'allò vell i donar-li o bé un altre lloc o bé un altre ús a fi de tenir un entorn al voltant nostre totalment funcional, agradable i sense noses, sense molèsties, ni rancors, ni malentesos, amb renovada actitud de cap a tot el que ens envolta, aquest és el secret per a renovar-se, no deixar que s'enquistin les coses, ni les emocions i donar-los el "flow" (deixar-les fluir) que precisen. Cal recordar que la vida en sí és el camí, i que tot en ella és dinàmic, no hi ha res estàtic, així que cal acceptar el moviment i aprofitar-lo en el nostre favor per tal de poder nedar la vida!!!
Caminem lleugers de pes, portem allò necessari i mirem endavant amb il.lusió i coratge. Allò més important ho portem a dins!!!!
Enlloc de Bon Any vos desitjo Bones Actituds, així m'asseguro que el 2015 serà un bon any per a tots/es vosaltres!!!!!
Gràcies per a la vostra confiança!! Salud!
